Vés al contingut

Apaf-1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de genAPAF1
Estructures disponibles
PDBCerca ortòloga: PDBe RCSB
Identificadors
ÀliesAPAF1, APAF-1, CED4, apoptotic peptidase activating factor 1
IDs externesOMIM: 602233   MGI: 1306796   HomoloGene: 7626   GeneCards: APAF1   OMA: APAF1 - orthologs
Ortòlegs
EspèciesHumàRatolí
Entrez
Ensembl
UniProt
RefSeq (ARNm)

NM_001160
NM_013229
NM_181861
NM_181868
NM_181869

NM_001042558
NM_001282947
NM_009684

RefSeq (proteïna)

NP_001151
NP_037361
NP_863651
NP_863658
NP_863659

NP_001036023
NP_001269876
NP_033814

Localització (UCSC)Chr 12: 98.65 – 98.74 MbChr 10: 90.99 – 91.08 Mb
Cerca a PubMed[3][4]
Wikidata
Veure/Editar HumàVeure/Editar Ratolí
Infotaula de proteïnaApoptotic peptidase activating factor 1
Substànciaproteïna Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
SímbolCED4
HUGO576
Entrez317
OMIM602233
RefSeqNM_181861.1
O14727
PDB1C15, 1CWW, 1CY5, 1Z6T, 2P1H, 2YGS, 3J2T, 3YGS, 4RHW i 3JBT Modifica el valor a Wikidata

La proteïna Apaf-1 (Apoptosis protease-activating factor-1) és un regulador clau de la via apoptòtica mitocondrial, sent l'element central del complex multimèric anomenat apoptosoma, format també per la procaspasa-9 i el citocrom c.

Les activitats Apaf es van descriure per primera vegada en experiments in vitro per recuperar l'activitat caspasa a partir de fraccions citosòliques de cèl·lules HeLa. Apaf-1 va resultar ser una molècula adaptadora amb homologia amb la proteïna CED-4 de C. elegans, mentre que Apaf-2 i Apaf-3 van ser identificats com el citocrom ci la caspasa-9 respectivament (Zou et al. 1997).

La formació de l'apoptosoma

[modifica]

La formació de l'estructura de l'apoptosoma es desencadena amb l'alliberament del mitocondri del citocrom c intervingut per la família Bcl-2. Un cop alliberat, el citocrom c s'uneix a Apaf-1 formant un primer complex. Aquesta unió ve definida per l'existència en l'extrem C-terminal d'Apaf-1 de diversos dominis WD40 d'unió proteïna-proteïna com els presents en la subunitat b de les proteïnes G heterotrimèriques. Apaf-1 presenta també un domini de reclutament de caspases (CARD) que, en condicions d'inactivitat, estaria "segrestat" per dos dels dominis WD40, però que s'allibera amb la unió del citocrom c. L'exposició dels dominis CARD permet a Apaf-1 reclutar la procaspasa-9 en presència de dATP que intervé l'oligomerització del complex. Un cop unida, la procaspasa-9 té un autoprocessament donant lloc a la seva forma activa de caspasa-9, una caspasa iniciadora capaç d'activar caspases efectores com la caspasa-3. Aquesta successió d'esdeveniments acaba desembocant en l'activació d'altres caspases i de factors de degradació d'ADN que s'encarregarien de fragmentar el material genètic.

Bibliografia

[modifica]
  • Zou H, Henzel WJ, Liu X, Lutschg A, Wang X. Apaf-1, a human protein homologous to C. elegans CED-4, participates in cytochrome c-dependent activation of caspase-3. Cell 1997 Aug 8;90(3):405-13. PMID: 9267021.
  • Yoshida H, Kong YY, Yoshida R, Elia AJ, Hakem A, Hakem R, Penninger JM, Mak TW. Apaf1 is required for mitochondrial pathways of apoptosis and brain development. Cell. 1998 Sep 18;94(6):739-50. PMID: 9753321.
  • Danial NN, Korsmeyer SJ. Cell death: critical control points. Cell 2004 Jan 23;116 (2):205-19. PMID: 14744432.

Enllaços externs

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000120868 - Ensembl, May 2017
  2. 2,0 2,1 2,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000019979Ensembl, May 2017
  3. «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  4. «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.