Vés al contingut

Armando Cotarelo Valledor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArmando Cotarelo Valledor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 desembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
A Veiga (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 14 desembre 1950 – Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón →
Diputat a Corts
12 febrer 1919 – 16 març 1920
Circumscripció electoral: Santiago de Compostel·la
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador
OcupadorUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universitat Central
Instituto de España Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Membre de
Família
PareEmilio Cotarelo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Armando Cotarelo Valledor (Vega de Ribadeo (avui A Veiga), Astúries, 28 de desembre de 1879 - Madrid, 8 de desembre de 1950) va ser un escriptor, historiador, polític i crític literari asturià. Encara que asturià de naixement, lingüística i culturalment sempre es va considerar gallec. Era fill d'Emilio Cotarelo y Mori, va estar casat amb la compostelana María Botana Sieiro.

Biografia

[modifica]

Va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid i va ser nomenat Catedràtic de Llengua i Literatura espanyoles en Santiago de Compostel·la el 1904, a més de ser membre de la Reial Acadèmia Gallega (des de 1920) Reial Acadèmia Espanyola (des de 1929) ocupant una cadira per a la llengua gallega.[1] Va participar en el moviment de les Irmandades da Fala (1916) i va fundar les revistes Romanadas i Ultreya[2] el 1919. També fou elegit diputat per Santiago de Compostel·la dins del sector Prietista del Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1919.[3] El 1923 va ser nomenat primer president del Seminari d'Estudis Gallecs. El 1939 va obtenir la càtedra de Filologia galaicoportuguesa a la Universitat Central de Madrid. El 1942 va ingressar en la Reial Acadèmia de la Història i secretari general perpetu de l'Instituto de España.[4] El 1949 va ser Procurador en Corts per representació acadèmica.[3] Va morir el 1950. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1984.

Actualment existeix un dia institut a Vilagarcía de Arousa amb el seu nom.[5]

Obres destacades

[modifica]
  • Biografía del doctor D. Francisco Codera, Madrid, 1898
  • La Exposición Rosales, Madrid, 1902
  • Fray Diego, Madrid, 1902
  • Una cantiga célebre del rey Sabio: fuentes y desarrollo de la leyenda de Sor Beatriz, principalmente de la literatura española, Madrid, 1904
  • La belleza femenina en las obras de Cervantes, Santiago de Compostela, 1905
  • Don Melendo García de Valdés, XX Obispo de Osma (1210-1225), Santiago de Compostela, 1908
  • El teatro de Cervantes. estudio crítico, Madrid, 1915 (premio «Alba» de la Real Academia Española el 1912)
  • Vida militar, política y literaria de Alfonso III el Magno, Madrid, 1916
  • Los cristianos españoles ante la invasión musulmana. 711-716, Santiago de Compostela, 1919
  • Palladis tyrones (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, I), Madrid, 1919, narración histórica
  • Argonautas gallegos. 1519-1522, Santiago de Compostela, 1920
  • La enseña radía (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, II), Madrid, 1921, narración histórica
  • Payo Gómez Charino: almirante y poeta, Madrid, 1929
  • Historia crítica y documentada de Alfonso III, el Magno, último rey de Asturias, Madrid, 1933
  • Los hermanos Eans Mariño, poetas gallegos del siglo XIII, Madrid, 1933.
  • El Seminario de Educación de la Vega de Ribadeo, hoy Vegadeo, y su Fundador, D. Jacinto Valledor y Presno, Obispo de Osma, Madrid, 1950

Teatre

[modifica]
  • Trebón (1922, en gallec)
  • Sinxebra (1923, en gallec i castellà)
  • Lubicán (1924, en gallec)
  • Hostia (1926, en gallec)
  • Beiramar (1931, en gallec)
  • Mourenza (1931, en gallec i castellà)
  • Hola Maicol (en castellà, inèdita fins a 1992)
  • Teatro gallego, Beiramar, Santiago de Compostela, 1931, drama
  • Ultreya, llibret d'òpera en castellà i gallec (1935)

Narrativa

[modifica]
  • Memorias de un escolar de antaño, que comprèn dues novel·les en castella, Palladis Tyrones i La enseña radia
  • El Pazo (1923, bilingüe, en castellà i gallec)
  • Contos de Nadal, colleitos de pobo (1927)

Referències

[modifica]
  1. Armando Cotarelo al web de la RAE
  2. Fortes, Ana Belén. Diccionario da literatura galega: Publicacións periódicas (en castellà). Galaxia, 1995, p. 475. ISBN 9788482881379. 
  3. 3,0 3,1 «Armando Cotarelo Valledor». Congrés dels Diputats.
  4. «Armando Cotarelo» (en castellà). mcnbiografias.
  5. IES Armando Cotarelo


Premis i fites
Precedit per:
'

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira gallega (1a)

1929-1950
Succeït per:
'
Precedit per:
Agustín Millares Carlo
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 17

1942 - 1950
Succeït per:
Leopoldo Torres Balbás