Carlos Palanca y Cañas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 febrer 1857 |
Mort | 17 juny 1925 (68 anys) Madrid |
Capità general de la V Regió Militar | |
28 juliol 1923 – 8 desembre 1923 ← José Olaguer-Feliú y Ramírez – Enrique Barreiro del Riego → | |
Capità general de la Quarta Regió Militar | |
5 juliol 1920 – 13 setembre 1921 ← Valerià Weyler i Nicolau – José Olaguer-Feliú y Ramírez → | |
Capità general de la III Regió Militar | |
1r febrer 1919 – 5 juliol 1920 ← Diego Muñoz-Cobo y Serrano – Miguel Primo de Rivera Orbaneja → | |
Capità general de Canàries | |
20 setembre 1918 – 1r febrer 1919 ← Cándido Hernández de Velasco – Francisco Rodríguez y Sánchez Espinosa → | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent general |
Premis |
Carlos Palanca y Cañas (4 de febrer de 1857 - Madrid, 17 de juny de 1925)[1] fou un militar espanyol, combatent a Cuba i capità general de Catalunya i València.
Carrera militar
[modifica]En 1869 ingressà a l'exèrcit com a cadet d'infanteria i estudià fins a 1870 a l'Acadèmia Militar de Puerto Rico. En 1870 tornà a la Península, però en 1871 fou destinat a Cuba, on va ascendir a alferes en 1871 i a tinent en 1872. En 1873 fou destinat a les illes Canàries i després a Burgos, on va combatre a la tercera guerra carlina. Després d'un curt destí a les Illes Balears, fou ascendit a capità. De 1874 a 1884 va ser destinat a la guàrdia civil de Cuba, on va lluitar contra els independentistes cubans. En 1878 fou ascendit a comandant i el 1879 fou condecorat amb la Creu del Mèrit Militar amb distintiu roig.[2]
Tornat a la Península, en 1886 fou destinat al Cos de Llancers del Rei i en febrer de 1887 als Dragons de Montesa, en 1888 fou ajudant del Capità general de Balears i el 1889 destinat novament a Cuba. En 1895 fou ascendit a tinent coronel i va rebre la medalla de l'Orde Militar de Maria Cristina per la seva lluita contra Máximo Gómez. En 1896 va ascendir a coronel, grau amb el que va combatre a la guerra hispano-estatunidenca i en la que va rebre dues medalles al mérit militar.
En 1899 fou destinat a Màlaga i a Vitòria. En 1905 fou destinat a la Direcció General de la Remunta i ascendit a general de brigada. En 1912 fou ascendit a general de divisió. El 1918-1919 fou Capità general de Canàries,[3] el 1919-1920 Capità general de València,[4] el 1920-1921 Capità general de Catalunya i el 1923 Capità general de la V Regió Militar (Saragossa).[5] Durant la seva estada al País Valencià va fer front a les vagues revolucionàries de 1919. Té un carrer dedicat a València des de 1924.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Esquela al diari ABC, 17 de juny de 1925
- ↑ En consideraci6n á los servicios y circunstancias del General de brigada D. Carlos Palanca y Cañas, Diario Oficial del Ministerio de Guerra, 4 d'abril de 1912
- ↑ «Comandants generals de Canàries». Arxivat de l'original el 2018-05-06. [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ Gaceta de Madrid, 7 de febrer de 1919
- ↑ Reales decretos de guerra, ABC, 28 de juliol de 1923
- ↑ Calle general Palanca