Casa Taxonera
Casa Taxonera | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Localització | Tarròs, 6 i Forn de la Fonda, 2 | |||
| ||||
Format per | Arcs de Sant Cugat del Rec | |||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 52328 | |||
Id. Barcelona | 805 | |||
La casa Taxonera és un edifici situat a la cantonada dels carrers d'en Tarròs i del Forn de la Fonda de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]A la façana del carrer d'en Tarròs hi ha un portal d'arc escarser[1] que duu al pati central amb escala noble, propis de l'arquitectura civil del segle xvii.[2] La façana principal compta també amb dos portals més del mateix tipus i una fornícula buida sobre el portal principal. Als dos primers pisos hi ha balcons de llosana de pedra, i al tercer, una remunta del segle xix, grans finestrals d'obrador.[1]
Arran de l'enderrocament de la finca veïna del carrer del Forn de la Fonda, 4 s'hi poden veure (parcialment enterrats sota el paviment) un arc de mig punt i un altre apuntat,[1] que formaven part d'un porxo medieval (segles xiii-xiv)[3] sobre el qual s'assenta el jardí elevat.[2]
Història
[modifica]El 1684, Magí Barrera, ciutadà honrat de Barcelona, va adquirir una propietat als carrers d'en Tarròs i del Forn de la Fonda al prevere Francesc Pascual,[4] i l'any següent, va permutar un hort per una altra peça de terreny al forner Jaume Terradellas.[5] Entre aquesta data i la seva mort el 1710, hi va fer construir part de la cambra principal, l’escala noble, una sala amb balcó al carrer del Forn de la Fonda, i a sota, dues cambres d'estudi, així com el jardí elevat, assentat sobre un porxo medieval.[6][2]
El 1711, el seu germà Baltasar Barrera i Bofarull, també ciutadà honrat i conseller tercer de la ciutat el 1708,[7][8] va vendre la finca a la vídua Narcisa Massana, prèvia renúncia d'aquesta a l'herència a canvi de la institució d'un censal al seu favor.[9] Posteriorment, va passar a la seva neboda Maria Vicenta Bertran i Massana, casada amb Antoni de Vilana i de Cordelles-Giudice (vegeu Casa Cervelló-Giudice). La seva filla Maria Ignàsia de Vilana i Bertran es va casar amb Melcior de Figuerola i de Blanes, coronel de Dragons del regiment de Mèrida.[10] Morta el 1769,[11] la finca va ser heretada pel seu fill Vicenç Antoni de Figuerola i de Vilana, que el 1771 la va establir en emfiteusi al corredor reial de canvis Josep Taxonera, amb l'obligació d'invertir-hi 6.800 lliures en millores.[6]
El 1773, aquest va demanar permís per a posar un guardarrodes a la cantonada,[12] i novament el 1774 per a obrir-hi dos portals i canviar la llosana de pedra d'un balcó per una de ferro.[13] El 1785 va demanar permís per a fer-hi noves reformes,[14] i el 1793, el Diario de Barcelona anunciava la venda de cigrons de Sevilla al seu magatzem.[15] El 1828, després de la caiguda d'una part de ràfec al carrer d'en Tarròs, la vídua Maria Alberta Vidal va demanar permís per a enderrocar-ne la porció restant i construir-hi una tortugada, a càrrec del mestre de cases Anton Benesach.[16]
El 1843, el notari Ramon Taxonera[17][18] va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis,[2][19] i posteriorment, la propietat va ser heretada per l'advocat Adolf Taxonera i Pich.[20][21] El 1857 hi havia la fàbrica de teixits de Joan Carbó i Martí i el molí de drogues d'Esteve Font i Cia,[22] i el 1863 la de teixits de cotó de Pau Corriols,[23] succeït per Espiridó Corriols.[24] També hi hagueren, en diferents èpoques, els magatzems d'oli i sabó de Serapi Pou[25][26] i Venceslau Verdalet,[27] i el de carbó d'Antoni Vieta.[28]
L'edifici fou inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979,[29] però el PERI de la Plaça de Sant Cugat, dels arquitectes Jaume Artigues i Miquel Roig (1992),[30] en preveia l'enderrocament (prèvia descatalogació). Finalment, aquest pla fou anul·lat pel TSJC, que va estimar el recurs contenciós administratiu interposat pels propietaris d'un altre edifici afectat.[31] El 2008, la finca fou inclosa en una modificació del Pla General Metropolità per a destinar-la a habitatge social.[32][33]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Edifici d'habitages al carrer Tarròs, 6». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Carrer Tarròs 6». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Carrer Forn de la Fonda 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AHPB, notari Joan Pere Fabra, 8-1-1864.
- ↑ AHPB, notari Isidre Famadas, 13-6-1685.
- ↑ 6,0 6,1 AHPB, notari Joan Costa, manual 1.026/26, f. 232-238, 11-7-1771.
- ↑ Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1763), tomo II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 157.
- ↑ Capmany, Antoni. Memorias historicas sobre la marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 1792, p. 119.
- ↑ AHPB, notari Francesc Bonaventura Torras, manual 885/25, f. 285-292, 15-8-1711.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Tarragona: Publicacions URV. Cercle d'Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver» del Camp de Tarragona, 2019, p. 93.
- ↑ «Certificat de sepultura de Maria Ignàsia de Figuerola i de Vilana». todocoleccion.net, 03-04-1769.
- ↑ «Josep Taxonera. Corredor de canvis. Tarròs. Posar guarda-rodes». C.XIV Obreria C-4/1773-68. AHCB, 07-07-1773.
- ↑ «Josep Taxonera. Corredor Reial de Canvis. Tarròs. Obrir dos portals, canvi ar un balcó de pedra per un de ferro». C.XIV Obreria C-6/1774-74. AHCB, 21-06-1774.
- ↑ «Joseph Taxonera. Corredor Reial de Canvis. Tarròs i Forn de la Fonda. Casa. Fer i variar obertures». C.XIV Obreria C-39/1785-209. AHCB, 21-10-1785.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-02-1793, p. 144.
- ↑ «Maria Alberta Taxonera i Vidal. Tarròs 30. Casa. Enderrocar el ràfec restant i construir la tortugada». C.XIV Obreria C-136/1828-196. AHCB, 22-10-1828.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 124. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 232, 443.
- ↑ «Ramón Taxonera. D'en Tarròs i Forn de la Fonda. Afegir un tercer pis a la casa». Q127 Foment 9/1843. AMCB.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 437.
- ↑ La Publicidad (edición mañana), 02-04-1896, p. 1.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 137, 163, 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona. 1863, p. 140, 218.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 732.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 206, 298.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 132, 232.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 672.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 135, 136.
- ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 451.
- ↑ Barcelona: la segona renovació. Sector d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona, 1996, p. 110.
- ↑ «Pla Especial de Reforma Interior de la Plaça de Sant Cugat. Anul.lat per Sentència». Ajuntament de Barcelona, 25-11-1992.
- ↑ «MPGM per a la destinació de finques de Ciutat Vella a Habitatge Social». Ajuntament de Barcelona, 11-06-2008.
- ↑ Angulo, Silvia «Barcelona expropiará diez fincas para hacer pisos sociales». La Vanguardia. Vivir, 08-03-2007, pàg. 3.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa del Forn de la Fonda». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Arcs de Sant Cugat del Rec». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.