Vés al contingut

Cervantita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCervantita

Cervantita procedent de Zlatá Baňa, Monts Northern Slanské, Regió de Prešov, Eslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSb₂O₄
EpònimCervantes Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DE.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.DE.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.14 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.4.16.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Colorgroc a quasi blanc; incolor en la llum transmesa
Exfoliació{001} perfecta
Fracturaconcoidal
Duresa4 a 5
Lluïssorgrassa, mat o nacrada
Color de la ratllagroc pàl·lid a blanc
Diafanitatsemitransparent
Densitat6,64 g/cm³
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolCvn Modifica el valor a Wikidata

La cervantita[1] és un mineral d'antimoni i oxigen, químicament és un òxid d'antimoni (III) i d'antimoni (V), de fórmula Sb₂O₄, de color groc a blanc, una duresa de 4-5, una densitat de 6,64 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Pertany i dona nom al grup de la cervantita. El seu nom fa referència a la localitat de Cervantes, Província de Lugo, Espanya.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cervantita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koragoita, koechlinita, russellita, tungstibita, tellurita, paratellurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, stibiotantalita, stibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Conchita (Toloriu, Alt Urgell),[3] a la Collada Verda (Pardines, Ripollès) i a la vall de Ribes (Ripollès).

Referències

[modifica]
  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 15 abril 2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W.. «Cervantite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 15 abril 2012]. 
  3. «Mina “Conchita”, Toloriu (Alt Urgell)». Infominer. Grup Mineralògic Català. [Consulta: 16 novembre 2023].