Vés al contingut

Chuj

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaChuj
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 59.048[1]
Mèxic Mèxic 2.503 (2010)[2]
Parlants nadius43.370 Modifica el valor a Wikidata (1991 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala, Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües q’anjob’al Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG a Guatemala i INALI a Mèxic.
Codis
ISO 639-2cac
ISO 639-3cac Modifica el valor a Wikidata
Glottologchuj1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecac Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1787 Modifica el valor a Wikidata
IETFcac Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3467 Modifica el valor a Wikidata

El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família maia juntament amb el q'anjob'al, jakaltek, akatek, tojolabal i mocho'. Va formar la seva pròpia branca lingüística (el chujean) fa aproximadament 21 segles.[5]

Text en chuj

La comunitat lingüística de l'idioma chuj té uns 50.000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament de Huehuetenango l'oest de Guatemala: San Mateo Ixtatán, San Sebastián Coatán i Nentón.[6] Algunes comunitats als municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. Arran de la guerra civil a Guatemala (1960-1996) milers de refugiats migraren cap al territori de Chiapas, on en l'actualitat viuen aproximadament 10.000 persones refugiades endemés de 2.500 originaris de la regió.

Alfabet i ortografia

[modifica]

Alfabet chuj

[modifica]

a, b', ch, ch', e, h, i, j, k, k', l, m, n, nh, o, p, r, s, t, t', tz, tz', u, v, w (b), x, y, ' (salt)[6][7]

Exemples del vocabulari chuj a San Mateo Ixtatán

[modifica]
  • pat = casa
  • ix = dona
  • winak = home
  • unin = nen
  • wa'il = truita
  • ixim = blat de moro
  • tut = fesols
  • pajich = tomàquet
  • k'u = sol
  • nhab' = pluja
  • ik' = vent o aire
  • asun = núvol

Exemples del vocabulari chuj de San Sebastián Coatán

[modifica]
  • chakchak = vermell
  • b'ak = os
  • onh = alvocat
  • lu'um = terra
  • ha' = aigua
  • te' = arbre
  • nunb'il = mama
  • mamb'il = papa
  • nholob' = ou
  • nha = casa
  • k'anal = estrella
  • uj = lluna/mes

Números d'1 a 10

[modifica]

San Mateo Ixtatán / San Sebastián Coatán

  1. Jun / Jun[8]
  2. Chab' / Cha'ab'/chab'
  3. Oxe' / Oxe'
  4. Chanhe' / Chanhe'
  5. Hoye' / Ho'e'
  6. Wake' (es pronuncia " bake' ") / Wake'
  7. Huke' / Huke'
  8. Wajxake' (es pronuncia " bajxake' ") / Wajxke'
  9. B'alunhe' / B'alnhe'
  10. Lajunhe' / Lajnhe'

Referències

[modifica]
  1. Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 5 gener 2014].
  4. «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 16 desembre 2016].
  5. Stzolalil Stz'ib'chaj Ti' Chuj, ALMG, 2007, p.34
  6. 6,0 6,1 «Comunidad Lingüística Chuj -Historia». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.
  7. Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 66
  8. Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 145

Enllaços externs

[modifica]