Vés al contingut

Clinohumita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralClinohumita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg9(SiO₄)₄F₂
Epònimsistema monoclínic i humita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AF.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.3.2d.1
Heys17.1.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,71Å; b = 4,75Å; c = 10,29Å; β = 100,83°
Duresa6
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,623 a 1,702 nβ = 1,636 a 1,709 nγ = 1,651 a 1,728
Birefringènciaδ = 0,028
Angle 2Vmesurat: 52° a 90°, calculat: 64° a 88°
Dispersió òpticafeble
Impureses comunesFe, Ti, Al, Mn, Ca, (OH)
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1876
SímbolChu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La clinohumita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la humita. Va rebre el seu nom al segle xix per Alfred Des Cloizeaux en al·lusió a la seva estructura cristal·lina monoclínica i per la seva relació amb la humita.

Característiques

[modifica]

La clinohumita és un silicat de fórmula química Mg9(SiO₄)₄F₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg amb fluor de l'hidroxilclinohumita, i pot ésser confosa amb la condrodita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinohumita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al mont Somma, al complex volcànic Somma-Vesuvi, a dins de la província de Nàpols (Campània, Itàlia). La clinohumita es troba àmpliament distribuïda per tot el planeta. Als territoris de parla catalana únicament ha estat trobada a les mines de Costabona, a Prats de Molló-la Presta (Pirineus Orientals).

Referències

[modifica]
  1. «Clinohumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 octubre 2017].