Vés al contingut

Comtat de Poitiers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers. Els comtes, designats per la cort, governaven a Poitiers d'ençà almenys al segle VII.

Llista de comtes

[modifica]

Merovingis i carolingis

[modifica]
Dates Comtes Notes
Segle VII Guerí de Trèveris primer comte conegut de Poitiers
després del 735 Hatto germà de Hunald I d'Aquitània que el feu eixorbar quan va esdevenir duc únic d'Aquitània.
778-després de 791 Abbó[1][2] nommenat per Carlemany. Podria haver restat comte fins vers el 811
811 et 814/815 Ricuí[3] després comte de Nantes, és citat com comte de Poitiers el 811 i el 814/815, però l'efectivitat del càrrec és incerta.[4]
815 i 825 Bernat I

Guillèmides i Rainúlfides (o Ramnúlfides)

[modifica]

Durant el segle IX el comtat fou disputat entre dues famílies, els Guillèmides (descendents de Guillem I de Tolosa el Sant, i els Rainúlfides, que van acabar obtenint el control.

Dates Comtes ramnúlfides Comtes guillèmides Altres comtes
828-839 Emenó († 866)
destituït el 839 després d'haver donat suport a la revolta de Pipí II d'Aquitània
839-840/843 Renald, que podria ser Renald d'Herbauges († 843)
840/3-844 Bernat II el Poiteví († 844), germà d'Emenó
844-854 Sense comte, Ebroí, bisbe de Poitiers assumeix les funcions comtals sense portar el títol.
854-866 Rainulf o Ramnulf I († 866), fill de Gerard, comte d'Alvèrnia
866-877 Bernat III de Poitou conegut com Bernat de Gòtia († 879), fill de Bernat II el Poiteví
878-890 Rainulf (o Ramnulf) II († 890), fils de Ramnulf I
890-892 Ebles Manzer (el Bastard) († vers 934/935), fill natural de Rainulf II
892-902 Ademar (o Aimar) († 926), fill d'Emenó
sostingut per Odó, rei de França, del que era parent

Dinastie dels Rainúlfides

[modifica]
Dates Comtes Notes
902-934 Ebles Manzer (el Bastard), restablert fill
934-963 Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània Cap d'Estopa († 963)

(A partir de Guillem Cap d'Estopa, tots els comtes de Poitiers foren igualment ducs d'Aquitània i portaren una doble numeració: la primera pel comtat de Poitiers, la segona pel ducat d'Aquitània. Encara que la dinastia va restar poitevina i que Poitiers fou una de les seves principals capitals, es va usar generalment la segona numeració per raons de prestigi).

963-995 Guillem II de Poitiers i IV d'Aquitània Braç de Ferro († 995) fill
995-1030 Guillem III de Poitiers i V d'Aquitània el Gran († 1030) fill
1030-1038 Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània el Gros († 1038) fill
1038-1039 Eudes († 1039) fill de Guillem el Gran i germanastre de l'anterior
1039-1058 Guillem V de Poitiers i VII d'Aquitània Aigret († 1058) fill de Guillem el Gran i germanastre de l'anterior
1058-1086 Guillem VI de Poitiers i VIII d'Aquitània († 1086) germà
1086-1126 Guillem VII de Poitiers i IX d'Aquitània, el Trobador († 1126) fill
1126-1137 Guillem VIII de Poitiers i X d'Aquitània el Tolosà († 1137) fill
1137-1204 Eleonor d'Aquitània (1122 † 1204) filla gran del anterior, casada primer amb el rei Lluís VII de França del que es va divorciar el 1152 i es va casar llavors amb el rei Enric II Plantagenet d'Anglaterra.

Plantagenêts

[modifica]
Dates Comtes Notes Escut
1152-1164 Guillem Plantagenet (1136 † 1164) germà d'Enric II
1169-1198 Ricard I Cor de Lleó (1157 † 1199) fill d'Enric II i d'Eleonor d'Aquitània; rei d'Anglaterra el 1189 Poitiers
1196-1198 Otó de Brunswick (1176 † 1218) nebot de Ricard Cor de Lleó, qui li va cedir el Poitou. Otó li va retornar el 1198 quan fou elegit emperador del Sacre Imperi com Otó IV Normandia
1198-1199 Ricard I Cor de Lleó (1157 † 1199), altre cop Anglaterra
1199-1204 Joan sense Terra (1166 † 1216) El 1204 el Poitou fou conquerit pel rei de França Felip August que el va reunir al domini reial

Comtes per assignació

[modifica]

El comtat fou donat en assignació a alguns prínceps capets.

Dates Comtes Notes Escuts
1241-1271 Alfons de França (1220 † 1271) fill de Lluís VIII de França el Lleó, germà de Lluís IX de França el Sant
1311-1316 Felip el LLarg (vers 1293 † 1322) fill de Felip IV de França el Bell, després rei de França el 1316 com a Felip V
1350-1354 Lluís I de França (1339 † 1384) fill de Joan II de França el Bo, després fou duc d'Anjou Ducat d'Anjou
1354-1364 Carles V (1338 † 1380) fill de Joan II de França el Bo, va esdevenir rei de França (Carles V) el 1364 Delfí de França
1369-1416 Joan I de França (1340 † 1416) fill de Joan II de França el Bo, després duc de Berry duc de Berry
1416-1417 Joan II de França (1398 † 1417) fill de Carles VI de França, delfí
1417-1422 Carles de França (1403 † 1461) fill de Carles VI de França, delfí, va esdevenir rei de França (Carles VII) el 1422

Notes

[modifica]
  1. Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, col·lecció « La Crèche », 1995, 304 pàgs, ISBN 2-910919-09-9, pàg. 29
  2. Charles Cawlye. Medieval lands. Foundation for Medieval genealogy, en línia a [1]
  3. Cité par Jean Besly. Histoire des comtes de Poitou et ducs d'Aquitaine. Niort : Robin, 1840. Veure sobre aquest comte Michel Dillange, obra citada, pàgina 29, que el dona com incert
  4. Citat pear Jean Besly. Histoire des comtes de Poitou et ducs d'Aquitaine. Niort : Robin, 1840.