Vés al contingut

Consonant emfàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una consonant emfàtica és un tipus de consonants pròpia de les llengües semítiques. Dotades d'una articulació particular anomenada "èmfasi", aquesta èmfasi es pot manifestar per velarització[1] o faringealització, com en àrab, o per glotalització (realitzant una consonant ejectiva) com a l'amhàric. En hebreu i arameu moderns que històricament han tingut aquestes propietats, l'èmfasi ja ha desaparegut de la pronunciació.

Les consonants emfàtiques tenen propietats específiques:

  • influeixen sobre el segell de les vocals properes (en àrab particularment, de diverses maneres segons els dialectes)
  • en hebreu i en arameu, les consonants emfàtiques no estan sotmeses a la fricatització que afecta les consonants oclusives.

Els cinc fonemes "emfàtics" reconstruïts del protosemític són:

Descripció del fonema protosemític AFI Trans. Hebreu Arameu Àrab
Ejectiva alveolar [tʼ] Tet Tet Ṭāʼ
Fricativa ejectiva dental [θʼ] Sade Tet Ẓā
Fricativa alveolar o africada [(t)sʼ] Tsadi Ṣade Ṣad
Fricativa Lateral o africada [(t)ɬʼ] ṣ́ Tsade Ayin Ḍād
Ejectiva velar [kʼ] Qof Qof Qāf

Generalment les consonants emfàtiques es transcriuen amb un punt subscrit sota la consonant emfàtica, per exemple en àrab:

  • dal (no emfàtic)
  • ḍad (emfàtic - o tafkhim تفخيم).

Trobem consonants similars en altres llengües afroasiàtiques, per exemple en amazic.

Referències

[modifica]
  1. Greenblatt, Jared. The Jewish Neo-Aramaic Dialect of Amədya (en anglès). BRILL, 2010, p. 35. ISBN 9004192301.