Vés al contingut

Cooperació Sud-Sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

"Cooperació Sud-Sud" és un terme emprat per polítics i acadèmics per descriure l'intercanvi de recursos, tecnologia i coneixement entre països en vies de desenvolupament, també coneguts com a països del Sud global.

Història

[modifica]

L'any 1978 les Nacions Unides van crear la Unitat de Cooperació Sud-Sud per promoure el comerç Sud-Sud i la col·laboració entre les seves agències.[1] Tanmateix, la idea de la cooperació Sud-Sud no va començar a influir en el desenvolupament fins a la fi dels anys 1990.[2]

A causa de l'àmbit geogràfic al qual fa referència, actualment la cooperació Sud-Sud també es coneix com a cooperació Amèrica del Sud-Àfrica (ASA).

S'han celebrat dues conferències de cooperació ASA. La primera es va celebrar l'any 2006 a Abuja, Nigèria, amb la participació de 53 delegats d'Àfrica i 12 d'Amèrica del Sud. La segona reunió va tenir lloc el setembre de 2009 a l'Illa Margarita, Veneçuela. Hi van anar 49 caps d'estat africans i 12 caps d'estat sud-americans.[3][4]

La cooperació Sud-Sud ha tingut cert èxit a l'hora de disminuir la dependència dels programes d'ajuda dels països desenvolupats i en generar un canvi en el repartiment internacional del poder.[5]

Aliança econòmica

[modifica]

Un dels objectius principals de la cooperació és reforçar i millorar les relacions econòmiques. Entre les accions que volen fer aquestes nacions hi ha la creació d'un banc comú i invertir conjuntament en energia petroli. Alguns dels acords de comerç regionals als quals es va arribar durant la cimera de 2009 hi ha un acord entre Veneçuela i Sud-àfrica, i un memoràndum d'entesa amb Sierra Leone per crear una companyia minera conjuntament.[6] El Brasil ha desenvolupat un reeixit model de provisió d'ajuda exterior de més de 1000 milions de dòlars anuals, que es concentra en la capacitat tècnica i la transferència de coneixement i habilitats. La major part de l'ajuda brasilera es destina a l'Àfrica, especialment als països africans de llengua portuguesa, i a l'Amèrica Llatina.[7] Aquest model d'ajuda s'ha denominat "l'embrió d'un model global."[8]

Entre els dos continents sumen un quart de les reserves energètiques mundials. Això inclou reserves de petroli i gas a Bolívia, Brasil, l'Equador, Veneçuela, Algèria, Angola, Líbia, Nigèria, el Txad, Gabon i Guinea Equatorial.[9]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]