Vés al contingut

Estela (monument)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre Estela (monument). Vegeu-ne altres significats a «Estela».
Infotaula d'obra artísticaEstela
Stela (llatí) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estela de Badalona (Museu de Badalona)

Una estela (en grec antic: στήλη) és un monument commemoratiu, en forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra. Normalment són monolítiques, de diversos materials petris i grandàries variades, i poden algunes arribar a grans dimensions.

A les esteles, s'inscrivien textos, signes, símbols, i figures, descrivint el perquè de la seva ubicació, i constitueixen importants documents per a arqueòlegs i historiadors, ajudats per especialistes en epigrafia.

Les esteles commemoratives, de caràcter funerari, han estat erigides -encara avui- des de dates remotes, per pobles de diverses cultures i regions. Porten una inscripció commemorativa, o un retrat del difunt, pintat o en relleu, i moltes vegades les dates de naixement i defunció de la persona difunta. La forma més senzilla d'estela és en una llosa de marbre llisa o un pilar on hi consta el nom.[1]

Alguns exemples coneguts en són les anomenades pedres rúniques, aixecades als països escandinaus entre el 200 i el 1100. Són particularment nombroses a Suècia.[2] L'estela d'Hammurabi, una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi.[3] L'estela de la Calma a Catalunya, un megàlit que es va trobar l'any 1976 al Pla de la Calma, al massís del Montseny.[4]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Stele». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 20 juny 2024].
  2. Page, Ramon Ian (et al.). Runes and runic inscriptions : collected essays on Anglo-Saxon and Viking runes. Woodbridge: Boydell Press, 1999, p. 210-212. ISBN 9780851153872. 
  3. Lara Peinado, Federico. Código de Hammurabi (en castellà). 3a edició. Madrid: Tecnos, 1997, p. CXXXVIII, 229 p.. ISBN 8430913521. 
  4. «Estela de la Calma». nventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 juny 2024].

Vegeu també[modifica]