Vés al contingut

Federico Chabod

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFederico Chabod

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Federico Chabod
(fr) Frédéric Chabod Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 febrer 1901 Modifica el valor a Wikidata
Aosta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1960 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRenaixement Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Perusa
Milà
Nàpols
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, alpinista, historiador, historiador de l'edat moderna, partisà Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza
Universitat de Milà
Universitat de Perusa
Istituto italiano per gli studi storici (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRenato Chabod Modifica el valor a Wikidata
Premis

Federico Chabod (Aosta, 23 de febrer de 1901Roma, 14 de juliol de 1960) fou un polític i historiador valldostà. Estudià al liceu d'Aosta, on fou militant de la Lliga Valldostana, i es llicencià a la facultat de Lletres de la Universitat de Torí el 1923 amb Pietro Egidi i Gaetano Salvemini amb una tesi sobre Nicolau Maquiavel publicada el 1924 com a "Introduzione al 'Principe'".

Després freqüentà el seminari de Friedrich Meinecke a la Universitat de Berlín i va fer treball de recerca a l'Arxiu General de Simancas sobre el Ducat de Milà durant el regnat de Carles V i Felip II. El 1928 inicià la seva col·laboració a l'Enciclopèdia Italiana, on hi va escriure nombrosos articles sobre l'Europa del Renaixement i l'il·luminisme.

El 1934 inicià l'estudi de ciències polítiques a la Universitat de Perugia i continuà el 1938 a la de Milà. El 1936 va projectar una història de la política exterior italiana del 1861 al 1914, que va acabar el 1951. Alhora, era proper al Partit d'Acció i participà en la Resistència a la Vall d'Aosta i en la Declaració de Chivasso. El 1946 fou nomenat primer President del Consell de la Vall, tot contribuint a fer que fos reconeguda com a regió amb Estatut Especial.

El 1946 dimití quan fou cridat a la facultat de Lletres de la Universitat de Roma La Sapienza, i el 1947 director de l'Institut Italià per als Estudis Històrics, fundat per Benedetto Croce. Fou director de la "Rivista storica italiana" i de la "Scuola di storia moderna e contemporanea" de la Universitat de Roma, membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei, de la British Academy, doctor honoris causa a la Universitat d'Oxford i a la Universitat de Granada, president de la Societat Internacional dels Historiadors. La Biblioteca d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat La Sapienza de Roma porta el seu nom.

Obres

[modifica]
  • L'Italia contemporanea 1918 - 1948
  • Storia della politica estera italiana dal 1870 al 1896
  • Lezioni di metodo storico
  • Scritti su Machiavelli"
  • Scritti sul Rinascimento"
  • L'Impero di Carlo V
  • Storia dell'idea d'Europa
  • La idea di nazione
Precedit per:
'
Presidents de la Vall d'Aosta
Bandera de la Vall d'Aosta

1946
Succeït per:
Severino Caveri