Vés al contingut

Giro d'Itàlia de 1972

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum volta ciclistaGiro d'Itàlia de 1972

Modifica el valor a Wikidata
Dades de la cursa
EdicióLV
PaïsosItàlia
Data21 de maig a l'11 de juny de 1972
SortidaVenècia, Vèneto
ArribadaMilà, Llombardia
Surten100
Arriben69
Temps103h 04' 04"
Velocitat mitjana36,120 km/h
Recorregut (Km)3.725 km
Palmarès
Guanyador Eddy Merckx (BEL)
SegonEspanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
TercerEspanya franquista Francisco Galdós (ESP)
Classificacions secundàries
MuntanyaEspanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
Punts Roger de Vlaeminck (BEL)
EquipsBEL Molteni

El Giro d'Itàlia de 1972 fou la 55a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 21 de maig i l'11 de juny de 1972, amb un recorregut de 3.725 km distribuïts en 20 etapes, tres d'elles dividida en dos sectors. 100 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 69 d'ells. La sortida fou a Venècia, Vèneto, i l'arribada a Milà.

Història

[modifica]

El belga Eddy Merckx tornava a disputar un cop més el Giro d'Itàlia, sent el principal favorit a la victòria final. L'italià Gimondi, el defensor del títol, el suec Pettersson, i el recent vencedor de la Volta a Espanya, José Manuel Fuente eren alguns dels noms que podien fer ombra al ciclista belga.

Fuente fou el primer a demostrar el seu bon estat de forma, en guanyar el primer sector de la 4a etapa, amb final al Blockhaus, amb més d'un minut i mig sobre Miguel María Lasa i dos i mig sobre Merckx, a més d'aconseguir el mallot de líder.[1] En aquella etapa diversos ciclistes arribaren fora de control i foren desqualificats, davant la qual cosa Fuente va fer broma dient que en l'etapa del Stelvio, fins i tot Merckx arribaria fora de control.[2]

En la 7a etapa Merckx va fer un dur atac en la primera ascensió del dia, situada a tan sols 28 quilòmetres de la sortida. El seguiren Pettersson, Fuente i Lazcano, però aquests dos darrers no pogueren aguantar el ritme. A l'arribada a Catanzaro, Merckx i Pettersson arribaren destacats amb més de quatre minuts sobre els immediats perseguidors, amb victòria pel suec i mallot rosa pel belga.[3]

La 12a etapa, composta per dues contrarellotges va ratificar a Merckx com a favorit a la victòria final, deixant a Pettersson a minut i mig a la general, a Fuente a quatre minuts i a Lasa a més de cinc i mig. La 14a etapa, amb ascensió a Sestrieras i arribada a Jafferau va suposar un dur cop per les aspiracions de Fuente, en ser superat per Merckx en l'ascensió final, tot i que els intents de l'espanyol per deixar-lo enrere.[4] Dos dies després Merckx tornava a demostrar ser el més fort de la cursa en guanyar en solitari una nova etapa, alhora que ampliava les diferències a la general.

Amb tot, Fuente va demostrar les seves qualitats com a escalador en la 17a etapa, amb final a l'Stelvio, Cima Coppi de la cursa, en arribar a meta amb més de dos minuts sobre Merckx, i assegurant-se la segona posició a la general i la victòria al Gran Premi de la muntanya per segon any consecutiu.[5] Res va canviar en les etapes que quedaven, aconseguint Eddy Merckx el seu tercer Giro d'Itàlia. Fuente acabà segon i guanyà la muntanya, millorant el millor resultat fet al Giro per un ciclista espanyol fins aleshores, el tercer lloc de 1961. En tercera posició acabà Francisco Galdós, completant un podi plenament estranger per primera vegada en les 55 edicions del Giro disputades fins aleshores i que no es tornaria a repetir fins al 1987.

Equips participants

[modifica]

En aquesta edició del Giro hi van prendre part 10 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 100 corredors.

Núm. Codi Equip
1-10 FER ITA Ferretti
11-20 DRE ITA Dreher
21-30 FIL ITA Filotex
31-40 GBC ITA G.B.C.
41-50 KAS Espanya franquista KAS
Núm. Codi Equip
51-60 MAG ITA Magniflex
61-70 MOL BEL Molteni
71-80 SAL ITA Salvarani
81-90 SCI ITA Scic
91-100 ZON ITA Zonca

Etapes

[modifica]
Etapa Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
21 de maig Venècia - Ravenna Etapa plana 196  Marino Basso (ITA)  Marino Basso (ITA)
22 de maig Ravenna - Fermo Etapa plana 212  Gianni Motta (ITA)  Marino Basso (ITA)
23 de maig Porto San Giorgio - Francavilla al Mare Etapa plana 205  Ugo Colombo (ITA)  Ugo Colombo (ITA)
4ª A 24 de maig Francavilla al Mare - Blockhaus Etapa de muntanya 48 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP) Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
4ª B 24 de maig Blockhaus - Foggia Etapa plana 210  Wilmo Francioni (ITA) Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
25 de maig Foggia - Montesano sulla Marcellana Etapa de mitja muntanya 238  Fabrizio Fabbri (ITA) Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
26 de maig Montesano sulla Marcellana - Cosenza Etapa de mitja muntanya 190  Roger de Vlaeminck (BEL) Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP)
27 de maig Cosenza - Catanzaro Etapa de mitja muntanya 151  Gösta Pettersson (SWE)  Eddy Merckx (BEL)
28 de maig Catanzaro - Reggio Calabria Etapa plana 160  Attilio Benfatto (ITA)  Eddy Merckx (BEL)
29 de maig Messina - Messina Etapa plana 110  Albert Van Vlierberghe (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
30 de maig dia de descans
10ª 31 de maig Roma - Monte Argentario Etapa plana 166  Italo Zilioli (ITA)  Eddy Merckx (BEL)
11ª 1 de juny Monte Argentario - Forte dei Marmi Etapa plana 242 Espanya franquista Miguel María Lasa (ESP)  Eddy Merckx (BEL)
12ª A 2 de juny Forte dei Marmi contrarellotge individual 20  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
12ª B 2 de juny Forte dei Marmi contrarellotge individual 20  Roger Swerts (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
13ª 3 de juny Forte dei Marmi - Savona Etapa plana 200  Wilmo Francioni (ITA)  Eddy Merckx (BEL)
14ª 4 de juny Savona - Monte Jafferau Etapa de muntanya 256  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
5 de juny dia de descans
15ª 6 de juny Parabiago - Parabiago Etapa plana 168  Roger de Vlaeminck (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
16ª 7 de juny Parabiago - Livigno Etapa de muntanya 256  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
17ª 8 de juny Livigno - Pas de l'Stelvio Etapa de muntanya 88 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP)  Eddy Merckx (BEL)
18ª 9 de juny Solda - Asiago Etapa de mitja muntanya 223  Roger de Vlaeminck (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
19ª A 10 de juny Asiago - Arco Etapa de mitja muntanya 163  Roger de Vlaeminck (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
19ª B 10 de juny Arco - Arco contrarellotge individual 18  Eddy Merckx (BEL)  Eddy Merckx (BEL)
20ª 11 de juny Arco - Milà Etapa plana 185  Enrico Paolini (ITA)  Eddy Merckx (BEL)

Classificacions finals

[modifica]

Classificació general

[modifica]
Mallot rosa Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1  Eddy Merckx (BEL) Mallot rosa Molteni 103h 04' 04"
2 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP) KAS + 5' 30"
3 Espanya franquista Francisco Galdós (ESP) KAS + 10' 39"
4 Espanya franquista Vicente López Carril (ESP) KAS + 11' 17"
5  Wladimiro Panizza (ITA) Zonca + 13' 00"
6  Gösta Pettersson (SWE) Ferretti + 13' 09"
7  Roger de Vlaeminck (BEL) Dreher + 13' 52"
8  Felice Gimondi (ITA) Salvarani + 14' 05"
9 Espanya franquista Miguel María Lasa (ESP) KAS + 14' 19"
10 Espanya franquista Santiago Lazcano (ESP) KAS + 17' 42"

Classificació de la muntanya

[modifica]
Ciclista Equip Punts
1 Espanya franquista José Manuel Fuente (ESP) KAS 490
2  Eddy Merckx (BEL) Molteni 350
3 Espanya franquista Francisco Galdós (ESP) KAS 260
4  Wladimiro Panizza (ITA) Zonca 150
5 Espanya franquista Vicente López Carril (ESP) KAS 100

Classificació per punts

[modifica]
Ciclista Equip Punts
1  Roger de Vlaeminck (BEL) Mallot violeta Dreher 264
2  Eddy Merckx (BEL) Molteni 244
3 Espanya franquista Miguel María Lasa (ESP) KAS 182
4  Felice Gimondi (ITA) Salvarani 167
5  Ole Ritter (DEN) Dreher 167

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009. 

Enllaços externs

[modifica]