Vés al contingut

Joan Oliver Castanyer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Oliver Castanyer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1839 Modifica el valor a Wikidata
Sóller (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1905 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Joan Oliver Castanyer -Maneu- (Sóller, 1839Palma, 1905) fou un industrial i polític republicà federal mallorquí.

Va néixer en el sí d'una família burgesa. El seu pare era Joan Oliver Rullán i la seva mare Joana Maria Castañer. El 1824 per tal d'esquivar la persecució contra els liberals va emigrar a França. Aleshores amb 21 anys, entrà com a operari en un dels principals tallers de Marsella, i al cap d'un any adquirí coneixements suficients per iniciar el taller de can Maneu a Palma. El 1829 el pare de Joan Oliver construí una de les primeres màquines de vapor que s'havien forjat a Espanya. A Mallorca la casa Maneu començà a produir i a exportar modestes manufactures de forja i foneria i aviat estengué la zona d'influència de la seva indústria a la maquinària agrícola. Can Maneu es trobava a l'antic hort d'en Moranta, amb accés pel carrer de Bonaire.[1]

El fill, Joan Oliver Castañer, estudià a Palma on des de 1843 s'hi havia traslladat la família. El 1858, amb 19 anys, passà a París per estudiar la carrera d'enginyer industrial. Estigué a París durant cinc anys però per problemes de salut, a causa de l'excés de treball intel·lectual i mecànic, tornà a Mallorca deixant interromputs els seus estudis universitaris que estava a punt de finalitzar.[2]

Arran de la mort del seu pare el 1872, es posà al front de la foneria i fàbrica de maquinària que dirigí durant 33 anys. Es convertí així en el propietari de l'empresa Fundición Mallorquina coneguda com a ca en Maneu i entre els anys setanta i vuitanta li donà un fort impuls. A ell es deu l'estudi, projecte i instal·lació de la primera i més important maquinària d'extracció d'oli d'orujo pel sulfur de carboni i la fàbrica per la refinació de petroli. També va ser autor de nombroses rodes hidràuliques, armadures, grues marítimes i terrestres, ponts i calderes de vapor. En el seu taller es fabricaren els bucs Bellver, Isleño, Cataluña, Comercio i Cabrera. L'agricultura balear també li tenia molt a agrair, ja que introduí el 1870 la primera màquina segadora.[3] En aquesta fàbrica hi treballaren uns 300 operaris. A la mort de Joan Oliver Castanyer el 1905, la direcció de l'empresa passà al seu fill Joan Oliver Florit.[4]

Per altra banda, Joan Oliver Castanyer, Maneu, a la dècada dels 80 del segle xix, fins i tot, va crear una escola industrial. A més impulsà altres empreses com una fàbrica de gel al barri d'extramurs dels Hostalets de Palma. Invertí en aquesta fàbrica gràcies al fet que fou afortunat en la loteria i ho repartí entre els seus treballadors.[5] 

Al llarg de la seva vida milità al Partit Republicà Federal. A Palma havia participat en candidatures republicanes a les eleccions municipals durant el Sexenni Democràtic (1868-1874). Durant la dècada dels 80 tingué una gran participació dintre del republicanisme federal. Però fou a partir del segle XX que va obtenir l'acta de regidor pel partit Unió Republicana i així es convertí en regidor de l'Ajuntament de Palma entre 1902 i 1905.  El 1903 fou presentat com a diputats a Corts per la Unió Republicana però no sortí elegit.[6]

Fou declarat Fill Il·lustre de Palma el mateix any que morí, el 1905.

Referències

[modifica]
  1. DD.AA.. Gran Enciclopèdia de Mallorca, volum. 12. Mallorca. Promomallorca, 1989. ISBN 84-86617172. 
  2. DD.AA.. Fills il·lustres de Palma. Mallorca. Promomallorca, 2008. ISBN 9788486617400. 
  3. Pons, B.. Juan Oliver (Maneu), Vicente Juan (Ribas): memorias biográficas leídas en la fiesta cívica celebrada en el consistorio municipal el día 31 de diciembre de 1905. (en castellà). Palma. Tipografía Francisco Soler, 1906. 
  4. Pujalte, Ferran. Els pioners de la industrialització a les illes Balears i altres escrits. Palma: Documenta Balear, 2008, p. 17. 
  5. Rosselló, G.. Els Hostalets d'en Canyelles. Un vell barri de Ciutat.. Palma. Quaderns Arca, 1990. 
  6. DD.AA.. Fills il·lustres de Palma. Palma. Promomallorca, 2008. ISBN 9788486617400.