Vés al contingut

Juan Echanove Labanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Echanove Labanda

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juan Echanove Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, presentador de televisió, director de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de

IMDB: nm0248364 Allocine: 15411 Allmovie: p21087 TMDB.org: 36277
Discogs: 521671 Modifica el valor a Wikidata

Juan Echanove Labanda (Madrid; 1 d'abril de 1961) és un actor espanyol.

Biografia

[modifica]

Va estudiar Dret i va ingressar a l'Escola d'Art Dramàtic en Madrid.[1][2] En 1986 participà en la pel·lícula Tiempo de silencio, on es va donar a conèixer, i arran d'això va obtenir el paper de Cosme a la sèrie Turno de oficio, en la que va aconseguir certa notorietat.[3]

Gràcies a l'èxit li van telefonar per a un important nombre de pel·lícules, entre elles Divinas palabras (1987), per la que va obtenir el Goya al millor actor. A aquest títol seguiren Bajarse al moro, A solas contigo o La noche más larga. A televisió va protagonitzar en 1991 Chicas de hoy en día, amb la qual va aconseguir un Fotogramas de Plata.

Dos anys després, en 1993, va gaudir del seu major èxit professional en encapçalar el repartiment de Madregilda (Francisco Regueiro), on va interpretar a un Francisco Franco acomplexat i feble. Per aquest treball Juan Echanove va guanyar la Conquilla de Plata al millor actor del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, el Goya al millor actor, el Premi Sant Jordi de Cinematografia al millor actor així com el Premi Ondas i una candidatura als Fotogramas de Plata que va perdre davant Javier Bardem. La seva intervenció aquest mateix any a Mi hermano del alma (Mariano Barroso) se saldà amb una altra candidatura als Premis Goya.

En aquests dotze mesos es va produir el seu debut professional com a cantant. Al costat de Víctor Manuel, Ana Belén, Pablo Milanés, Miguel Ríos, Manolo Tena, Antonio Flores, Joaquín Sabina i Joan Manuel Serrat va realitzar una gira de concerts que posteriorment es va gravar en un doble CD titulat Mucho más que dos. Echanove hi va cantar Faltando un pedazo i La puerta de Alcalá. L'actor va haver d'intercalar aquests treballs amb la gira teatral de l'obra El cerdo, en la qual porta el pes absolut de la funció.

Dos anys més tard, al costat de José Luis García Sánchez i Juan Luis Galiardo, va iniciar una saga fílmica sobre la Espanya profunda composta pels següents títols: Suspiros de España (1995), Siempre hay una camino a la derecha (1997) i Adiós con el corazón (2000). Entre el rodatge de cada pel·lícula Echanove va participar en films com La flor de mi secreto (Pedro Almodóvar, 1995), Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando (Jaime Chávarri, 1997) o Los años bárbaros (Fernando Colomo, 1998). En la primera d'elles va encarnar a un periodista capaç de reanimar a una escriptora el matrimoni de la qual havia fracassat. En la segona, a un falangista desitjós d'empresonar a uns presos escapolits, interpretats per Ernesto Alterio i Jordi Mollà. En 1997 va néixer el seu fill, Juan.

A partir de 2000 va donar prioritat a la seva trajectòria teatral en obres com El verdugo o El extraño. Per a assegurar-s'hi l'assistència de públic juvenil, l'actor va acceptar incorporar-se al repartiment d' Un paso adelante, on va interpretar a un intransigent professor el germà del qual estava empresonat. Agustín Díaz Yanes li va cridar per a un petit paper a Sin noticias de Dios.

Per aquestes dates, Juan Echanove va exercir bastant militància política. Al febrer de 2003 va assistir a un acte de protesta contra les accions d'ETA,[4] pocs dies després de ser expulsat del Palau del Congrés al costat de Juan Luis Galiardo, María Barranco, Ana Belén, Pilar Bardem, Jordi Dauder i Amparo Larrañaga, per lluir una samarreta en la qual estava impresa la insígnia "No a la guerra".[5] En aquest mateix any, es va estrenar en teatre El precio, segons l'obra original d'Arthur Miller.

El març de 2004, va celebrar la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero ala seu del PSOE a Madrid.[6]

En 2005 va tornar al cinema encadenant el rodatge de pel·lícules molt publicitades com Bienvenido a casa (David Trueba) o Alatriste (Agustín Díaz Yanes), en les quals va coincidir amb intèrprets com Concha Velasco, Carlos Larrañaga, Alejo Sauras, Pilar López de Ayala, Jorge Sanz, Eduardo Noriega, Viggo Mortensen, Ariadna Gil o Unax Ugalde. En la primera d'elles va interpretar a un crític de cinema cec, la xicota del qual va morir en el mateix accident automobilístic en el que va perdre la vista, i la vida del qual ha transcorregut en solitud fins que l'arribada d'un reporter a la seva revista aguditza la seva enveja cap als altres. En la segona va interpretar a Francisco de Quevedo.

A la tardor d'aquest mateix any va interpretar a Miguel Alcántara Barbadillo, germà d'Antonio Alcántara (Imanol Arias) en la sèrie Cuéntame cómo pasó, un home que va emigrar a França, on es va divorciar de la seva dona, i que en tornar a Espanya decideix guanyar-se la vida conduint un taxi i muntant un bar-restaurant.

A més, va intervenir com entrevistat en el documental No es cosa de risa.

En 2017, després de 12 anys, formant part del repartiment fix de la sèrie Cuéntame cómo pasó, abandona la ficció de La 1 de TVE, per decisió de la productora de la ficció.

En aquest mateix any comença a presentar juntament amb Antonio Resines, el programa El tren de la buena vida, a La 1 produït per Ganga Producciones.

Filmografia parcial

[modifica]

Televisió

[modifica]

Sèries

[modifica]

Programes

[modifica]

Teatre

[modifica]

Com a director

  • Visitando al Señor Green (2005)
  • Conversaciones con mamá (2013)

Com a actor

Discografia

[modifica]
  • Mucho más que dos (1993)

Premis i candidatures

[modifica]

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Conquilla de Plata al millor actor Madregilda Guanyador

Premios Anuales de la Academia "Goya"[8]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor actor secundari Alatriste Candidat
1993 Millor actor Madregilda Guanyador
Millor actor secundari Mi hermano del alma Candidat
1990 Millor actor secundari A solas contigo Candidat
1989 Millor actor secundari El vuelo de la paloma Candidat
1987 Millor actor secundari Divinas palabras Guanyador

Fotogramas de Plata[8]

Any Categoria Pel·lícula/Sèrie/Muntatge Resultat
2000 Millor actor de teatre El verdugo Candidat
1999 Millor actor de teatre Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre Guanyador
1994 Millor actor de televisió Hermanos de leche Candidat
1993 Millor actor de cinema Madregilda Candidat
Millor intèrpret de teatre El cerdo Guanyador
1991 Millor actor de televisió Las chicas de hoy en día Guanyador
1990 Millor actor de televisión La mujer de tu vida: La mujer infiel Candidat
1989 Millor actor de cinema Bajarse al moro
El vuelo de la paloma
Viento de cólera
Candidat
1987 Millor intèrpret de televisió Vísperas Candidat
1986 Millor intèrpret de televisió Turno de oficio Guanyador

Unión de Actores

Any Categoria Pel·lícula/Sèrie/Muntatge Resultat
2000 Millor interpretació protagonista de teatre El verdugo Guanyador
1994 Millor interpretació protagonista de televisió Hermanos de leche Candidat
1993 Millor interpretació protagonista de cinema Madregilda Candidat
1991 Millor interpretació secundària de televisió Las chicas de hoy en día Guanyador

Altres[9]

Referències

[modifica]
  1. Biografia de Juan Echanove Arxivat 2011-11-04 a Wayback Machine.. Juan Echanove.com. Consultat el 28-9-2011.
  2. Juan Echanove Labanda. El País.com. Consultat el 28-9-2011.
  3. Fitxa personal de Juan Echanove. Biografias.estamosrodando.com. Consultado el 28-9-2011.
  4. Savater pide a PP y PSE que formen una alternativa electoral ante el nacionalismo[Enllaç no actiu]. Diario de Navarra.es. Consultado el 27-9-2011.
  5. Los actores, fuera del Congreso por mostrar camisetas pacifistas Arxivat 2019-07-21 a Wayback Machine.. Diario de León.es. Consultado el 27-9-2011.
  6. Una victoria 'agri' muy 'dulce'. El Mundo.es. Consultado el 27-9-2011.
  7. «Tardío descubrimiento de un autor: Von Horvath». Diari ABC, 08-03-1984.
  8. 8,0 8,1 Awards for Juan Echanove. IMDb.com. Consultado el 9-10-2011.
  9. Currículum de Juan Echanove Arxivat 2015-01-01 a Wayback Machine. (PDF). Juan Echanove.com. Consultado el 9-10-2011.
  10. «Noticia». Arxivat de l'original el 24 de desembre de 2017. [Consulta: 24 desembre 2017].