Vés al contingut

Leonardo Leo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeonardo Leo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1694 Modifica el valor a Wikidata
San Vito dei Normanni (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1744 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de la Pietà dei Turchini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Provenzale i Nicola Fago Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIgnazio Fiorillo, Pasquale Cafaro i Niccolò Piccinni Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Lloc webleonardoleo.com Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 3Djlcznke8jkfjm2hm4q4Z Musicbrainz: 5afca891-8965-4cf6-a9c2-f0cc7d3c64a3 Lieder.net: 31343Songkick: 502626 Discogs: 754732 IMSLP: Category:Leo,_Leonardo Allmusic: mn0001166269 Modifica el valor a Wikidata

Leonardo Leo (San Vito dei Normanni, Bríndisi, 1694 - Nàpols, 1744) fou un compositor italià de l'escola napolitana. Autor de l'òpera L'Olimpiade, que va tenir un èxit extraordinari.[1]

Començà els estudis musicals al conservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols, sota la guia de Nicola Fago i tenint com a company d'estudis el napolità Francesco Feo.[2]

Influït per Alessandro Scarlatti, impulsà l'òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza (1718), Le finte zingare (1724), L'amico traditore (1737), etc. colaborant amb aquesta tasca amb el compositor napolità Antonio Orefice.[3] Alhora conreà l'òpera seriosa i va escriure set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí.[4]

Va ser professor en el Conservatori de Santa Maria de Loreto, de Nàpols, tenint entre els seus alumnes al napolità Ignazio Fiorillo (1715-1787).[5]

Obres

[modifica]

Serenates i pastorals

[modifica]

Drammi per musica

[modifica]
  • Sofonisba (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1719)
  • Cajo Gracco (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1720)
  • Bajazette (representada al palau del virrei, 1722)
  • Tamerlano (Roma, 1722)
  • Timocrate (Venècia, 1723)
  • Zenobia in Palmira (dramma d'Apostolo Zeno per al teatro San Bartolomeo, 1725)
  • Astianatte (cantada dels textos i per Farinelli, 1725)
  • La somiglianza (teatro dei Fiorentini, 1726)
  • L'Orismene, overo dagli sdegni gli amori (teatro Nuovo, 1726)
  • Ciro riconosciuto (1727)
  • Argene (1728)
  • La zingara (intermezzo, 1731)
  • Intermezzi per l'Argene (1731)
  • Catone (cantada a Venècia per Grimaldi, Domenico Gizzi, Farinelli i la Facchinelli, 1732)
  • Amore dà senno (teatro Nuovo, 1733)
  • Emira (amb intermezzi d'Ignazio Prota, 1735)
  • La clemenza di Tito (1735)
  • Onore vince amore (teatro dei Fiorentini, 1736)
  • La simpatia del sangue (1737)
  • Siface (1737)
  • Festa teatrale (1739)
  • La contesa dell'Amore e della virtù (1740)
  • Alessandro (1741)
  • Demoofonte (1741)
  • Andromaca (1742)
  • Vologeso (1744)
  • La finta Frascatana (1744) (aquesta obra va ser completada per Capranica perquè Leo havia patit un atac d'apoplexia mentre hi treballava); altres obres d'aquest mestre amb dates desconegudes, són les següents:
  • Amor vuol sofferenza (opera seria)
  • Artaserse
  • Lucio Papirio
  • Arianna e Teseo (cantata teatrale)
  • L'Olimpiade
  • Evergete
  • Il matrimonio anascoso
  • Alidoro
  • Alessandro nell'Indie
  • Il Medo
  • Nitocri, regina di egitto
  • Il Pisistrate
  • Il trionfo di Camillo
  • Le nozze di Psiche
  • Achille in Sciro

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://www.fundacionjuanbautistaplaza.com/his09.htm#t2 Arxivat 2010-08-15 a Wayback Machine.
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàgs. 418. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1,003. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. «Leonardo Leo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 432. (ISBN 84-7291-255-8)