Vés al contingut

Literatura danesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Hans Christian Andersen

La literatura danesa inclou les obres escrites en danès. Els seus precedents inclouen les inscripcions rúniques, com les que es troben a les pedres de Jelling i autors en llatí com Saxo Grammaticus (1150-1220), autor de la Gesta danorum, però no s'inicia com a tal fins a la baixa edat mitjana quan el llatí va iniciar el seu declivi, la forma més habitual que prenia l'expressió literària d'aquesta primera època seria la de les cançons i les balades.

La reforma luterana, que propugnava la utilització de la llengua del poble com a vehicle de transmissió, va donar un gran impuls a la utilització del danès, el 1550 destaca la publicació la Bíblia de Cristià III, una traducció del Nou Testament dirigida per l'humanista Christiern Pedersen.

Thomas Kingo (1634-1703) és conegut pels seus apassionats himnes religiosos que s'enquadrarien dins del renaixentisme tardà amb inclinacions barroques. També és important l'obra en prosa de Leonora Christina Ulfeldt (1621-1698), filla del rei Cristià IV, destacant Jammersminde, una obra que no es publicaria fins a l'any 1869. En el vessant poètic destaca Anders Bording (1619-1677) que va publicar durant 14 anys un periòdic mensual, el Den Danske Mercurius, en vers alexandrí.

L'arribada a Dinamarca de les idees de la il·lustració va comportar una reafirmació del caràcter nacional de la literatura danesa, Voltaire, Rousseau i Friedrich Klopstock van exercir una notable influència sobre els autors danesos. D'aquesta època cal citar a Ludvig Holberg (1684-1754) com a l'escriptor més notable, sovint considerat el pare de la literatura danesa moderna, especialment conegut per les seves comèdies. També en destaquen el poeta Hans Adolph Brorson (1694-1764) cèlebre pels seus salms, el poeta i dramaturg Johannes Ewald (1743-1781), el poeta Jens Baggesen (1764-1826) i l'escriptor satíric i filòleg Andreas Heiberg (1758-1841).

Henrik Pontoppidan

El romanticisme suposà l'edat d'or de la literatura danesa, Heinrich Steffens (1773-1845) va tenir un paper destacat en la difusió de les idees romàtiques amb una sèrie de conferències a l'Elers' Kollegium el 1802. Aquestes conferències tindrien una gran influència sobre el poeta i dramaturg Adam Oehlenschläger (1779-1850), que seria l'introductor del romanticisme la literatura danesa amb obres cabdals com per exemple Digte (1803) o Poetiske Skrifter (1805). Altres autors importants dins d'aquest corrent literari són Steen Steensen Blicher (1782-1848), Bernhard Severin Ingemann (1789-1862), el novel·lista Carsten Hauch (1790-1872) i Nicolai Frederick Severin Grundtvig (1783]-1872). Una segona generació romàntica estaria encapçalada pel dramaturg Johan Ludvig Heiberg (1791-1860) i el poeta Henrik Hertz (1797-1870).

Hans Christian Andersen (1805-1875) i Søren Kierkegaard (1813-1855) són universalment reconeguts. Andersen és especialment conegut pels seus conte de fades escrits entre 1835 i 1872, però a més d'obres tant populars com El vestit nou de l'emperador, La petita venedora de llumins o L'aneguet lleig també va destacar en poesia i per la seva autobiografia Mit Livs Eventyr (El conte de la meva vida, 1855). Per la seva banda, Kierkegaard, filòsof i teòleg, expressa a la seva obra un existencialisme cristià oposat a l'església oficial del seu país, entre les seves obres destaquen Enten-Eller (O això o allò, 1843), Philosophiske Smuler (Engrunes filosòfiques, 1844), Stadier paa Livets Vei (Estadis en el camí de la vida, 1845) i Afsluttende uvidenskabelig Efterskrift til de philosophiske Smuler (Postil·la conclusiva i no científica a les engrunes filosòfiques, 1846).

Johannes Vilhelm Jensen

Georg Brandes (1842-1927) va ser el gran difusor de les idees del realisme i el naturalisme, dins d'aquest corrent destaca el novel·lista Jens Peter Jacobsen (1847-1885), difusor del darwinisme, amb obres com Marie Grubbe o Niels Lyhne que influirien en Rilke. També cal destacar el poeta Holger Drachmann (1846-1908), membre capdavanter del moviment naturalista Det Moderne Gennembrud.

Una figura fonamental del naturalisme, també membre del moviment Det Moderne Gennembrud, és el novel·lista Henrik Pontoppidan (1857-1943) que va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1917 conjuntament amb Karl Adolph Gjellerup (1857-1919). Les principals novel·les de Pontoppidan són Det Forjættede Land , ("La Terra Promesa", en tres volums 1891-1895), Lykke-Per ("Pere l'Afortunat", en vuit volums 1898-1904), i De dødes rige ("El regne dels morts", en cinc volums 1912-1916). Una altra gran figura que va seguir les idees de Georg Brandes és el poeta i dramaturg Jeppe Aakjær (1866-1930).

Dins del corrent simbolista s'inclouen Johannes Jørgensen (1866-1956), el poeta Ludwig Holstein (1864-1943) i el novel·lista Harald Kidde (1878-1918).

Al segle XX destacà el novel·lista Johannes Vilhelm Jensen (1873-1950), Premi Nobel de Literatura del 1944, entre les seves grans obres podem citar la novel·la Kongens Fald (La caiguda del rei) publicada entre 1899 i 1902, una col·lecció de poemes publicada el 1906 Digte 1906 (Poemes 1906), i Den lange rejse (El llarg viatge, 1908-1922), una epopeia de sis novel·les on desenvolupa les seves idees sobre l'evolució, que va ser publicada el 1938.

Altres autors importants del segle XX són Martin Andersen Nexø (1869-1954), Nis Petersen (1879-1943), Karen Blixen (1885-1962, Jens Martin Alfred Hansen (1909-1955), Tom Kristensen (1893-1974), Hans Christian Branner (1903-1966), Morten Nielsen (1922-1944), Halfdan Rasmussen (1915-2002), Paul la Cour (1902-1956), Henrik Nordbrandt (1945), Jørgen Gustava Brandt (1929-2006),, Kaj Munk (1898-1944), Kjeld Abell (1901-1961), Carl Erik Soya (1896-1983), Jacob Paludan (1896-1975), Peter Poulsen (1946), Tove Ditlevsen (1917-1976). Klaus Rifbjerg (1931), Ib Michael (1945), Dan Turèll (1956-1993), Leif Davidsen (1950), Bjarne Reuter (1950), Peter Høeg (1957), Jens Christian Grøndahl (1959).

Enllaços externs

[modifica]