Vés al contingut

Llengües etiòpiques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües etiòpiques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Parlat aEtiòpia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
llengües semítiques meridionals Modifica el valor a Wikidata
Codis
Codi Glottologethi1244 Modifica el valor a Wikidata

Llengües etiòpiques és la denominació tradicional de les llengües semítiques parlades als actuals estats d'Etiòpia i d'Eritrea i que, ensems amb el sud-aràbic, constitueixen la branca oriental del semític meridional. El terme llengües etiòpiques, talment el seu sinònim etiòpic, pot ser considerat inexacte arran de la independència d'Eritrea l'any 1991, ja que el grup etiòpic del nord s'estén per territori etiopicoeritreu: el tigrinya com a llengua oficial i el gueez com a llengua de culte són pròpies d'ambdós estats, i el dahalik i el tigre (aquest amb una minsa bossa de parlants al Sudan) són, de fet, llengües exclusivament eritrees.

La classificació generalment acceptada de les llengües etiòpiques és de base geogràfica i distingeix entre les varietats lingüístiques del nord (amb gueez, tigrinya i tigre com a representants més remarcables) i les del sud (entre les quals destaquen l'amhàric i el harari).

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals en diferents llengües semítiques etiòpiques septentrionals són:[1]

GLOSA Septentrional PROTO-ETIÒPIC
Gueez Tigre Tigrinya Dahalik PROTO-ETIÒPIC
SEPTENTRIONAL
'1' aħədu (m.)
aħati (f.)
worot (m.)
ħatːe (f.)
ħadə (m.)
ħantit (f.)
ħente *ħad- *ħad-
'2' kɨlʔetu (m.)
kɨlʔeti (f.)
kɨlʔot (m.)
kɨlʔe (f.)
kɨltə kile *kɨlʔ- *kɨlʔ-
'3' śələstu (m.)
śələs (f.)
sələs sələstə salas *śalas *śalas
'4' ʔarbaʕtu (m.)
ʔarbaʕ (f.)
ʔarbaʕ ʔarbaʕastə arbaʕ *ʔarbaʕ *ʔarbaʕ
'5' ḫəmɨstu (m.)
ḫəms (f.)
ħamɨs ħamuʃtə ħamus *ḫamus *ḫams-
'6' sɨdɨstu (m.)
sɨssu (f.)
sɨs ʃudɨʃtə suʔus *sidis *sidsis-
'7' səbʕətu (m.)
səbʕu (f.)
sabuʕ ʃəwʕatə
ʃabʕatə
sabiʕ *sabʕ- *sabʕa
'8' səməntu (m.)
səmani (f.)
samān səmantə saman *samān- *samān
'9' tɨsʕətu (m.)
tɨsʕə (f.)
sɨʕ tɨʃʕatə tiseʕ *tisʕ- *tisʕ-
'10' ʕəśɨrtu (m.)
ʕəśru (f.)
ʕasɨr ʕasərtə ʕaser *ʕaśir *ʕaśir

Per a les llengües semítiques etiòpiques meridionals hi ha:

GLOSA Meridional exterior Meridional transversal PROTO-ETIÒPIC
MERIDIONAL
Kistane
(Soddo)
Chana Inor Mesqan Amhárico Argobba Harari Silt'e Zay
'1' att at āt āt and hand (m.)
handit (f.)
aħad hadd had *had-
'2' kitt xʷet wəʔet xʷet hulett ket koʔot hōʃt hōyt *kiɫʔet
'3' sost sost soʔost sost sost sost ʃiʔiʃti ʃēʃt ʃeʃt *soʔost
'4' arətt arβət arβʔət arbət aratt arbit ħarat arāt ʔarətt *(ʔ)arβʔət
'5' ammɨst amɨst amʔɨst ammɨst ammist amməst ħammisti ammɨst hamməst *ħamməst
'6' sɨddɨst sɨdɨst sɨdɨst sɨddɨst siddist səddəst siddisti sɨddɨst səddəst *sɨddɨst
'7' səbatt səβat saβʔat səbət sebat saʔint saːtti saʔabt sāβət *saβʔat
'8' sɨmmɨnt sɨmʷʉt sũːt sɨmmut simmint səmmənt suːt sɨmmut summut *səmmənt
'9' zəṭəɲ ʒəṭə ʒĩʔə̃ ʒəṭə zeṭeɲ ʒʌhṭʷʌɲ ziħṭaɲ ziṭṭəɲːə zeṭṭeɲ *ziħṭəɲ
'10' assɨr asɨr asɨr assər assir assər assir assɨr ʔassər *(ʔ)assɨr

Referències

[modifica]
  1. «Ethiopic Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2013-10-30. [Consulta: 12 abril 2016].