Vés al contingut

Llibres apòcrifs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Papir d'Oxirinc 1. Datat a la primera meitat del segle iii,[1] se'l considera una secció de l'apòcrif Evangeli de Tomàs

Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.[2]

No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses branques del cristianisme. No obstant això, el protestantisme sol considerar apòcrifs els llibres deuterocanònics de l'Antic Testament, que l'Església Catòlica va declarar part del cànon i inspirats per Déu després de la Reforma Protestant.[3] Els llibres de l'Antic Testament que són considerats apòcrifs pel catolicisme són anomenats «pseudògrafs» pels protestants, i tampoc no els accepten dintre del seu cànon.[4]

Etimologia

[modifica]

El terme apòcrif prové del grec απόκρυφος, apócrifos, i està format per la combinació de les paraules apo (lluny) i kriptein (amagar), donant, doncs, la idea de «tancat» o «amagat.»

Llista de texts apòcrifs

[modifica]

A l'Antic Testament

[modifica]

Aquests llibres són rebutjats per les diferents confessions protestants, però acceptats, pels diferents grups històrics cristians (ortodoxes, orientals coptes, siríacs nestorians i catòlics romans).

Altres

[modifica]

Al Nou Testament

[modifica]
  • Àgrafa extra-evangèlics
  • Àgrafa en variants dels Evangelis canònics
  • Àgrafa citats pels Pares de l'Església
  • Àgrafa d'origen musulmà

Cartes de Jesús

[modifica]

Altres

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Metzger, Bruce M. An Introduction to the Apocrypha (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1977. ISBN 0-19-502340-4. 
  • Porter, Frank C. «Apocrypha». A: James Hastings. A Dictionary of the Bible (en anglès). 1. James Hastings, 1898, p. 110-123. 
  • Santos Otero, Aurelio de. Los evangelios apócrifos. 1a (12a impressió), 2003. ISBN 978-84-7914-044-1.  També a BAC Selecciones 2009. Madrid: B. A. C.

Referències

[modifica]
  1. Hurtado, Larry W. The Earliest Christian Artifacts. Manuscripts and Christian Origins (en anglès). Gran Rapids, Míchigan (EUA): Wm. B. Eerdmans Publishing, 2006, p. 228. ISBN 978-0-8028-2895-8. 
  2. Rivas, Luis H. «Apócrifos». A: Diccionario para el estudio de la Biblia (en castellà). Buenos Aires: Editorial Amico, 2010, p. 18-19. ISBN 978-987-25195-1-3. 
  3. Bruce, F.F. "The Canon of Scripture". IVP Academic, 2010, Location 1478–86 (Kindle Edition).
  4. Henze, Matthias; Boccaccini, Gabriele. Fourth Ezra and Second Baruch: Reconstruction after the Fall. Brill, 20 novembre 2013, p. 383. ISBN 9789004258815. 
  5. Understanding the Bible: A Guide to Reading the Scriptures (en anglès). Saint Mary's Press, 2008, p.4. ISBN 0884898520. 
  6. Apocalipsis de Esdras: IV Esdras. Barcelona: Siete y Media, 1980. ISBN 8485411234. 
  7. Dirksen, Pietr B. La Peshitta dell'Antico Testamento (en italià). Brescia: Paideia, 1993. ISBN 8839404945. 
  8. Charles, R.H.. El libro de Enoc el profeta. Madrid: EDAF, 2005. ISBN 8441416192. 
  9. VanderKam, James C. The Book of Jubilees (en anglès). Sheffield: Sheffield Academic Press, 2001. ISBN 1850757674. 
  10. Piñero, Antonio. Todos los evangelios. Madrid: EDAF, 2010. ISBN 9788441421165. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Evangelios Apócrifos, Evangelios Gnósticos (castellà)
  • Proyecto Copto Ecuménico (castellà)