Vés al contingut

Marxes de Selma a Montgomery

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentMarxes de Selma a Montgomery
Imatge
Tipusmanifestació Modifica el valor a Wikidata
Part demoviment afroamericà pels drets civils Modifica el valor a Wikidata
Data1965 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSelma (Alabama)
Montgomery (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Causamoviment afroamericà pels drets civils Modifica el valor a Wikidata

Les marxes de Selma a Montgomery van ser tres marxes de protesta, realitzades el 1965, al llarg de la carretera de 54 milles (87 km) des de Selma, Alabama fins a la capital estatal de Montgomery. Les marxes van ser organitzades per activistes no-violents per demostrar el desig dels ciutadans afroamericans d'exercir el seu dret constitucional de vot, desafiant la repressió segregacionista; formaven part d'un moviment més ampli de drets de vot en marxa a Selma i a tot el Sud americà. En ressaltar la injustícia racial, van contribuir a la aprovació aquell any de la Llei de dret de vot, una important fita del moviment dels drets civils.

Les lleis estatals del Sud havien mantenien una sèrie de requisits i pràctiques discriminatòries que havien disminuït la majoria real dels milions d'afroamericans a tot el Sud al llarg del segle xx. El grup afroamericà conegut com a la Dallas County Voters League (Lliga de Votants del Comtat de Dallas) (DCVL) va llançar una campanya de registre d'electors a Selma el 1963. Units per organitzadors del Student Nonviolent Coordinating Committee (Comitè de Coordinació dels Estudiants No-Violents) (SNCC), van començar a treballar aquell any en un renovat esforç per registrar els votants negres.

Trobant que la resistència dels funcionaris blancs era intractable, fins i tot després que la Llei de drets civils de 1964 acabés amb la segregació legal, la DCVL va convidar el pastor Martin Luther King, Jr. i els activistes de la Southern Christian Leadership Conference (Conferència de Lideratge Cristià del Sud) (SCLC) a unir-se a ells. La SCLC va portar a Selma nombrosos líders dels drets civils el gener de 1965. Les protestes locals i regionals van començar, amb 3.000 persones arrestades a finals de febrer. Segons Joseph A. Califano Jr., que va exercir de cap d'assumptes interiors al president dels Estats Units, Lyndon Johnson, entre els anys 1965 i 1969, el president va considerar que King era un soci essencial per promulgar la Llei de dret de vot.[1] Califano, a qui el president també va assignar per controlar la marxa final a Montgomery,[2] va dir que Johnson i King havien parlat per telèfon el 15 de gener per planificar una estratègia per cridar l'atenció sobre la injustícia d'utilitzar proves d'alfabetització i altres barreres per evitar la votació als negres del Sud i que King havia informat més tard el president el 9 de febrer de la seva decisió d'utilitzar Selma per assolir aquest objectiu.[1]

El 26 de febrer de 1965, l'activista i diaca Jimmie Lee Jackson va morir després de ser assassinat mortalment diversos dies abans pel soldat estatal James Bonard Fowler, durant una marxa pacífica a prop de Marion, Alabama. Per defugir i refermar la indignació de la comunitat, el director d'Acció Directa de la SCLC, James Bevel, que dirigia el moviment de dret a vot de Selma de la SCLC, va cridar a fer una marxa des de Selma fins a la capital estatal de Montgomery.[3][4] Bevel treballava en el seu Projecte Alabama per al dret de vot des de finals de 1963.

Així, la primera marxa va tenir lloc el 7 de març de 1965, organitzada localment per Bevel, Amelia Boynton i altres. Les tropes estatals i els posse comitatus (ajudants en reserva del xerif) del comtat van atacar als marxadors sense armes amb porres i gasos lacrimògens després que van passar per sobre de la línia del comtat, i l'esdeveniment va passar a anomenar-se com Bloody Sunday (Diumenge Sagnant).[5][6] Van deixar inconscient Boynton i els mitjans de comunicació van donar a conèixer a tot el món una imatge de la seva ferida al pont d'Edmund Pettus.[7]

La segona marxa va tenir lloc el 9 de març. Les tropes, la policia i els marxadors es van encarar a l'extrem del pont del comtat, però llavors els soldats es van posar a banda i banda per deixar-los passar, King va portar els marxadors a l'església.[8] Obeïa una ordre federal mentre buscava la protecció del tribunal federal per a la marxa. Aquella nit, un grup blanc va colpejar i assassinar l'activista dels drets civils James Reeb, un ministre universalista unitarista de Boston, que havia vingut a Selma per marxar amb el segon grup.[9] També s'havien reunit molts altres clergues i simpatitzants de tot el país per a la segona marxa.

La violència del "Diumenge Sagnant" i l'assassinat de Reeb van provocar un clam nacional i alguns actes de desobediència civil, dirigits tant als governs d'Alabama com als federals. Els manifestants van demanar protecció per als marxadors Selma i una nova llei federal de dret de vot per permetre als afroamericans registrar-se i votar sense assetjament. El president Lyndon Johnson, l'administració del qual havia estat treballant en una llei sobre drets de vot, va celebrar una sessió conjunta històrica i televisada nacionalment del Congrés el 15 de març per sol·licitar la introducció i aprovació del projecte de llei.

El president Johnson es va comprometre a protegir els marxadors, ja que el governador Wallace s'havia negat a fer-ho. La tercera marxa va començar el 21 de març. Protegits per 1.900 membres de la Guàrdia Nacional d'Alabama sota comandament federal, i molts agents del FBI i marshals federals, els marxadors feien una mitjana de 16 milles al dia per la U.S. Route 80 (Ruta 80 dels Estats Units), coneguda a Alabama com el "Carretera de Jefferson Davis". Els marxadors van arribar a Montgomery el 24 de març i al Capitolí d'Alabama el 25 de març.[10] Amb milers de persones que s'havien sumat a la campanya, aquell dia 25.000 persones van entrar a la capital a favor del dret de vot.

La ruta és memorialitzada com a "Selma To Montgomery Voting Rights Trail".

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Joseph A. Califano Jr. «The movie 'Selma' has a glaring flaw». Washington Post, 26-12-2014 [Consulta: 19 abril 2015].
  2. From Selma to Montgomery Arxivat 23 abril 2015 at Archive.is LBJ Presidential Library, Accessed April 23, 2015
  3. Randall Kryn, "James L. Bevel The Strategist of the 1960s Civil Rights Movement," In David Garrow's 1989 book We Shall Overcome, Volume II, New York: Carlson Publishing Company, 1989
  4. Randy Kryn, "Movement Revision Research Summary Regarding James Bevel" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., October 2005, Middlebury College
  5. «Student March at Nyack». The New York Times [Nova York, New York], 11-03-1965, p. 19.
  6. Reed, Roy «'Bloody Sunday' Was Year Ago». The New York Times [Nova York, New York], 06-03-1966, p. 76.
  7. Sheila Jackson Hardy; P. Stephen Hardy Extraordinary People of the Civil Rights Movement. Paw Prints, 11 agost 2008, p. 264. ISBN 978-1-4395-2357-5 [Consulta: 6 març 2011]. 
  8. Branch, Taylor. The King Years: Historic Moments in the Civil Rights Movement. Simon & Schuster, 2013. 
  9. «James Joseph Reeb». Arxivat de l'original el 2022-01-03.
  10. Davis, Townsend. Weary Feet, Rested Souls. W.W. Norton, 1998.