Max Biaggi

Max Biaggi

Al Miller Motorsports Park de Utah (2010)
Biografia
Naixement	(it) Massimiliano Biaggi 26 juny 1971 (53 anys) Roma
Altres noms	L'Emperador Romà Mad Max
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, director d'equip
Esport	motociclisme de velocitat
Núm. esportiu	3
Família
Parella	Bianca Atzei (2015–2017) Eleonora Pedron (2004–2015)
Premis (2022)  MotoGP Legend (2019)  FIM Legend (1995)  Collar d'or al Mèrit Esportiu
Lloc web	max-biaggi.com

Massimiliano Biaggi, més conegut com a Max Biaggi (Roma, 26 de juny de 1971),^[1][2] és un antic pilot de motociclisme italià que va guanyar quatre campionats del món de 250cc consecutius (1994-1997) i dos de Superbike (2010 i 2012).^[3] Al costat de John Kocinski, és un dels dos únics pilots a haver guanyat mai títols en ambdós campionats.^[4]

Conegut popularment com a L'Emperador Romà i Mad Max, Biaggi és ambaixador de la marca de motocicletes Aprilia.^[5] Des del 2019 és propietari d'un equip de competició de Moto3 amb seu a Mònaco.^[6][7] Ha estat nomenat FIM Legend (2019)^[8][9] i MotoGP Legend (2022).^[4]

Biaggi va guanyar 13 Grans Premis en la categoria màxima, 4 campionats del món de 250cc i 2 de Superbike; a banda, fou 3 vegades subcampió de la categoria màxima (1998, 2001 i 2002).

Després de guanyar quatre títols consecutius de 250cc (1994-1997), Biaggi va passar a la categoria de 500cc amb Honda el 1998 i ja aquell any va acabar-hi subcampió darrere de Mick Doohan, amb 2 victòries. Això li va valer entrar a l'equip de fàbrica de Yamaha el 1999. En les seves quatre temporades amb Yamaha, Biaggi va aconseguir vuit victòries i va acabar subcampió darrere de Valentino Rossi el 2001 i el 2002. Després va passar a l'equip Camel Honda el 2003. Amb aquest equip, però, no va poder passar del tercer lloc al campionat els anys 2003 i 2004, superat no només per Valentino Rossi sinó també pel pilot de l'equip Gresini Honda Sete Gibernau. El 2005 va completar la seva única temporada sense victòries, tot i que va obtenir quatre podis i acabà el mundial en cinquè lloc final. De cara al 2006 fou substituït a l'equip per Dani Pedrosa. Aquesta va ser l'última temporada de Biaggi a MotoGP.

El 2007, Biaggi va passar al Campionat del Món de Superbike i acabà tercer a la general. Va guanyar el seu primer Campionat del Món d'aquesta disciplina el 2010, esdevenint el segon europeu no britànic, després de Raymond Roche, a fer-ho.^[10] Després de guanyar un segon Campionat del Món de Superbike el 2012, a 41 anys, Biaggi es va retirar de les competicions. El 2015, però, va córrer com a comodí a Malàisia i hi va aconseguir un podi als seus 44 anys.

Pilot regular, durant les seves vuit temporades a 500cc/MotoGP va acabar-hi sempre entre els cinc primers de la classificació final i en fou tres vegades subcampió. Va guanyar com a mínim una cursa durant set temporades consecutives (1998-2004) a la categoria màxima. Les seves 13 victòries, 58 podis i 23 poles en aquesta categoria el converteixen en un dels pilots més reeixits entre els que no han arribat a guanyar-ne mai el títol mundial.

De petit, Biaggi estava més interessat pel futbol. El 1989, però, li van regalar una motocicleta pel seu dissetè aniversari i tot seguit va començar la seva carrera dins el món de la competició, a divuit anys. El 1990 va guanyar el Campionat d'Itàlia de Sport Production en la categoria de 125cc. Després d'aquest èxit va passar a la categoria dels 250cc.

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	1991 - 2015
Marques	Honda, Aprilia, Yamaha, Suzuki, Ducati
Núm. moto	3
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc	4 (1994 - 1997)
C. Món SBK	2 (2010, 2012)
Total: 6 Campionats Mundials
C. Europa 250cc	1 (1991)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 214 42 111 56 42 2.892
C. Itàlia SP	1 125cc (1990)

El 1991, Biaggi va guanyar el campionat d'Europa de 250cc amb una Aprilia RS250 i aquell any mateix va acabar vint-i-setè al campionat del món de la mateixa cilindrada. El 1992 va completar la seva primera temporada sencera al mundial, encara amb l'Aprilia, i va acabar el campionat cinquè a la general. Aquell any va obtenir la seva primera victòria a Kyalami durant el Gran Premi de Sud-àfrica. La temporada següent, Biaggi va entrar a Honda i va acabar quart al mundial, amb una única victòria al circuit de Catalunya. El 1994 va tornar a l'Aprilia i va dominar la cilindrada dels 250cc tot guanyant-ne tres campionats del món consecutius fins al 1996. El 1997 va tornar a Honda, amb l'equip d'Erv Kanemoto, i va guanyar el seu quart títol consecutiu. Tot seguit va passar a la categoria de 500cc.

El 1998, Biaggi va fer una entrada triomfal en el seu debut en 500cc amb l'equip Kanemoto Honda al Gran Premi del Japó a Suzuka, on es classificà a la pole, marcà la volta ràpida i guanyà la cursa. També va guanyar el Gran Premi de la República Txeca, on gairebé es va estavellar quan accidentalment va fer un Wheelie de 90°,^[11] i va acabar la temporada en segon lloc darrere de Mick Doohan. Després, Biaggi va entrar a Yamaha per intentar batre les Honda dominants. Va acabar quart al campionat el 1999, tercer el 2000 i segon el 2001.

La temporada del 2002 entrà en vigor la formulació de motors per a la nova categoria de MotoGP i Biaggi va pilotar per primera vegada una moto de quatre temps. Va guanyar a Brno^[12] i a Sepang^[13] i va acabar com a subcampió del món darrere de Valentino Rossi.

El 2003, Biaggi va acabar tercer al campionat després d'haver-se reincorporat a Honda amb l'equip Camel Pramac Pons i va guanyar el Gran Premi del Pacífic^[14] i el Gran Premi de Gran Bretanya després que Rossi penalitzés.^[15] S'esperava que Biaggi fos un dels principals candidats al títol el 2004 i aquell any va guanyar el Gran Premi d'Alemanya,^[16] però un accident a Estoril va malmetre la seva temporada,^[17] tot i que encara va poder acabar en tercera posició per darrere de Valentino Rossi i Sete Gibernau. La temporada de 2005, Biaggi va córrer com a pilot oficial d'Honda al costat de Nicky Hayden dins el Repsol Honda Team, amb Erv Kanemoto de director tècnic. S'esperava que la cooperació contínua amb Kanemoto i el suport total de la fàbrica fessin de Biaggi un dels principals aspirants al títol, però, malgrat tot, va acabar la temporada en un decebedor cinquè lloc.

De cara a la temporada de 2006, Biaggi va perdre el seu lloc dins l'equip d'Honda en favor del campió de 250cc del 2005, Dani Pedrosa. L'italià va negociar amb Honda, Kawasaki i Suzuki, però no va poder aconseguir cap contracte tot i comptar amb el suport del seu principal patrocinador, Camel, el qual va acabar esdevenint el patrocinador principal de l'equip de fàbrica de Yamaha aquell 2006. El 10 de gener de 2006, Biaggi va fer públic que no participaria al campionat de MotoGP d'aquell any.

Biaggi va intentar arribar a un acord per a disputar el Campionat del Món de Superbike (SBK) amb Corona Alstare Suzuki el 2006, però l'equip no va poder assegurar-li el mateix equipament que el dels seus altres pilots aleshores, Troy Corser (campió del món el 2005) i Yukio Kagayama, de manera que l'italià es va prendre un any sabàtic. El 14 de setembre de 2006, però, Biaggi va anunciar que havia signat per a substituir Troy Corser (que se n'anava a Yamaha) dins l'equip l'any següent.

Biaggi va començar la temporada del 2007 de SBK guanyant la primera cursa al Circuit Internacional de Losail, a Qatar i acabant segon a la segona cursa. En fer-ho, va esdevenir un dels cinc únics pilots a guanyar la seva primera cursa del mundial de Superbike i l'únic a haver guanyat mai tant la seva primera cursa de 500cc com la de Superbike. Seguidament va acabar tercer i quart a Phillip Island, Austràlia. Després d'un dur campionat, Biaggi va acabar la temporada en tercer lloc, per darrere del campió James Toseland i el principal pilot de Yamaha Noriyuki Haga. Al final de la temporada, Francis Batta, director de l'Alstare Suzuki Racing Team, es va veure obligat a alliberar Biaggi a causa de la pèrdua del patrocinador principal, Corona Extra, en no haver arribat a un acord financer. A més a més, Suzuki va decidir aturar el desenvolupament oficial de la seva Superbike a partir del 2008 per tal de centrar-se en el mundial de MotoGP.

El 2008, Biaggi va substituir Marco Borciani a l'equip satèl·lit de Ducati Sterilgarda/Go Eleven com a company de Rubèn Xaus al manillar d'una Ducati 1098RS.^[18] Va acabar setè a la general amb set podis, tres curses per davant de Xaus i una per davant del pilot de fàbrica de Ducati Michel Fabrizio. El 2009 es va incorporar a l'equip d'Aprilia de fàbrica, que tornava al mundial. Va aconseguir un doble podi a la segona ronda a Qatar i va anar sumant punts. Va aconseguir la seva primera victòria des del 2007 a Brno després que els líders de la cursa, Michel Fabrizio i Ben Spies, xoquessin. Va acabar a prop de Spies a la segona cursa i va acabar la temporada al quart lloc de la general.

Biaggi va continuar amb Aprilia el 2010, obtenint una doble victòria a la cursa de Monza que el va situar a la segona posició de la classificació provisional. Un altre doblet als Estats Units el va encimbellar al primer lloc de la taula, després que el líder anterior Leon Haslam no acabés la segona cursa.^[19] A l'agost, Biaggi va renovar per dos anys amb Aprilia, de manera que tenia assegurada la permanència al mundial de SBK amb aquest equip fins al 2012.^[20] En acabar la temporada del 2010, Biaggi va esdevenir el primer campió del món de Superbike d'Aprilia i d'Itàlia.^[10]

El 2011 va ser un any de resultats contradictoris per a Biaggi i Aprilia. Només va aconseguir dues victòries (Motorland Aragó i Brno). Tot i que va poder aspirar al títol gràcies a nombroses segones posicions, es va fracturar el peu esquerre a Alemanya, fet que li va fer perdre dues rondes: Imola i Magny Cours.^[21] Finalment va acabar la temporada en tercer lloc, empatat a 303 punts amb Eugene Laverty.^[22] El 2012 va guanyar el títol per només mig punt sobre Tom Sykes i, un cop acabada la temporada, es va retirar de les competicions. Tres anys més tard, el 2015, Biaggi tornà breument a les curses com a comodí d'Aprilia.^[23]

Biaggi és conegut per les seves difícils relacions amb la premsa, el personal de l'equip i els altres pilots.^{[24][25][26][27]}

Va estar compromès amb la guanyadora del concurs Miss Itàlia del 2002 i celebritat televisiva Eleonora Pedron, amb la qual tingué dos fills (una nena i un nen).^[28] La parella es va separar el setembre del 2015.^[29]

Temporada	Categoria	Moto	Equip	Cursa	Victòria	Podi	Pole	FLap	Pts	Posició
1991	250cc	Aprilia RS250		4	0	0	0	0	7	27è
1992	250cc	Aprilia RS250	Telkor Valesi Racing	12	1	5	4	1	78	5è
1993	250cc	Honda NSR250	Rothmans Kanemoto	14	1	5	2	1	142	4t
1994	250cc	Aprilia RS250	Chesterfield Aprilia	14	5	10	7	8	234	1r
1995	250cc	Aprilia RS250	Chesterfield Aprilia	13	8	12	9	7	283	1r
1996	250cc	Aprilia RS250	Chesterfield Aprilia	15	9	11	8	9	274	1r
1997	250cc	Honda NSR250	Marlboro Kanemoto	15	5	10	3	2	250	1r
1998	500cc	Honda NSR500	Marlboro Kanemoto	14	2	8	2	2	208	2n
1999	500cc	Yamaha YZR500	Marlboro Yamaha	16	1	7	1	1	194	4t
2000	500cc	Yamaha YZR500	Marlboro Yamaha	16	2	4	5	3	170	3r
2001	500cc	Yamaha YZR500	Marlboro Yamaha	16	3	9	7	2	219	2n
2002	MotoGP	Yamaha YZR-M1	Marlboro Yamaha	16	2	8	4	1	215	2n
2003	MotoGP	Honda RC211V	Camel Pramac Pons	16	2	9	3	1	228	3r
2004	MotoGP	Honda RC211V	Camel Honda	16	1	9	1	3	217	3r
2005	MotoGP	Honda RC211V	Repsol Honda	17	0	4	0	1	173	5è
Total				214	42	111	56	42	2892

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	Posició	Pts
1991	250cc	Aprilia	JPN	AUS	USA	ESP	ITA	GER	AUT	EUR Ret	DTT	FRA 13	GBR Ret	SM 12	CSR	VDM	MAL			27è	7
1992	250cc	Aprilia	JPN Ret	AUS 8	MAL Ret	ESP 10	ITA 3	EUR 3	GER 2	DTT Ret	HUN Ret	FRA NVC	GBR Ret	BRA 2	RSA 1					5è	78
1993	250cc	Honda	AUS 3	MAL 17	JPN Ret	ESP 2	AUT 5	GER 4	DTT Ret	EUR 1	SM 5	GBR 6	CZE 2	ITA Ret	USA Ret	FIM 3				4t	142
1994	250cc	Aprilia	AUS 1	MAL 1	JPN 4	ESP Ret	AUT 2	GER 2	DTT 1	ITA Ret	FRA 3	GBR Ret	CZE 1	USA 2	ARG 2	EUR 1				1r	234
1995	250cc	Aprilia	AUS 3	MAL 1	JPN 9	ESP 2	GER 1	ITA 1	DTT 1	FRA 2	GBR 1	CZE 1	BRA 2	ARG 1	EUR 1					1r	283
1996	250cc	Aprilia	MAL 1	INA 2	JPN 1	ESP 1	ITA 1	FRA 1	DTT 3	GER 4	GBR 1	AUT Ret	CZE 1	IMO Ret	CAT 1	BRA Ret	AUS 1			1r	274
1997	250cc	Honda	MAL 1	JPN 7	ESP 3	ITA 1	AUT 3	FRA 2	DTT DSQ	IMO 1	GER 4	BRA 5	GBR Ret	CZE 1	CAT 2	INA 1	AUS 2			1r	250
1998	500cc	Honda	JPN 1	MAL 3	ESP 3	ITA 2	FRA 5	MAD 6	DTT 2	GBR 6	GER 2	CZE 1	IMO 3	CAT DSQ	AUS 8	ARG 5				2n	208
1999	500cc	Yamaha	MAL Ret	JPN 9	ESP 2	FRA Ret	ITA 2	CAT Ret	DTT 5	GBR 4	GER Ret	CZE 4	IMO 3	VAL 7	AUS 2	RSA 1	BRA 2	ARG 2		4t	194
2000	500cc	Yamaha	RSA Ret	MAL 4	JPN Ret	ESP Ret	FRA Ret	ITA 9	CAT 5	DTT 4	GBR 9	GER 4	CZE 1	POR 4	VAL 3	BRA 5	PAC 3	AUS 1		3r	170
2001	500cc	Yamaha	JPN 3	RSA 8	ESP 11	FRA 1	ITA 3	CAT 2	DTT 1	GBR 2	GER 1	CZE 10	POR 5	VAL 10	PAC Ret	AUS 2	MAL Ret	BRA 3		2n	219
2002	MotoGP	Yamaha	JPN Ret	RSA 9	ESP DSQ	FRA 3	ITA 2	CAT 4	DTT 4	GBR 2	GER 2	CZE 1	POR 6	BRA 2	PAC Ret	MAL 1	AUS 6	VAL 3		2n	215
2003	MotoGP	Honda	JPN 2	RSA 3	ESP 2	FRA 5	ITA 3	CAT 14	DTT 2	GBR 1	GER Ret	CZE 5	POR 2	BRA 4	PAC 1	MAL 3	AUS 17	VAL 4		3r	228
2004	MotoGP	Honda	RSA 2	ESP 2	FRA 3	ITA 3	CAT 8	DTT 4	BRA 2	GER 1	GBR 12	CZE 3	POR Ret	JPN Ret	QAT 6	MAL 2	AUS 7	VAL 2		3r	217
2005	MotoGP	Honda	ESP 7	POR 3	CHN 5	FRA 5	ITA 2	CAT 6	DTT 6	USA 4	GBR Ret	GER 4	CZE 3	JPN 2	MAL 6	QAT Ret	AUS Ret	TUR 12	VAL 6	5è	173

Poles	Curses	Podis	Victòries	2n lloc	3r lloc	Fast Laps	Títols
8	155	70	21	26	21	15	2

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Rondes | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Moto	1		2		3		4		5		6		7		8		9		10		11		12		13		14		Pos	Pts	Ref
		C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2	C1	C2
2007	Suzuki	QAT 1	QAT 2	AUS 3	AUS 4	EUR 3	EUR 2	VAL 8	VAL 2	NED 6	NED 3	ITA 3	ITA 5	GBR 6	GBR C	SM Ret	SM 3	CZE 2	CZE 1	GBR 3	GBR 8	GER 2	GER 3	ITA 1	ITA 2	FRA 6	FRA 2			3r	397
2008	Ducati	QAT 2	QAT 3	AUS Ret	AUS Ret	VAL 16	VAL 8	NED 10	NED 12	ITA 5	ITA Ret	USA 9	USA 4	GER 13	GER 7	SM Ret	SM 2	CZE 4	CZE 3	GBR 3	GBR 12	EUR 3	EUR 6	ITA 2	ITA Ret	FRA 4	FRA 6	POR Ret	POR 13	7è	238
2009	Aprilia	AUS 11	AUS 15	QAT 3	QAT 3	VAL 8	VAL 8	NED 5	NED Ret	ITA 11	ITA 5	RSA 5	RSA 5	USA 6	USA 4	SM 13	SM 10	GBR 2	GBR 21	CZE 1	CZE 2	GER 5	GER 4	ITA 2	ITA 4	FRA 3	FRA 2	POR 3	POR 6	4t	319
2010	Aprilia	AUS 5	AUS 8	POR 1	POR 1	VAL 2	VAL 3	NED 6	NED 4	ITA 1	ITA 1	RSA 4	RSA 3	USA 1	USA 1	SM 1	SM 1	CZE 2	CZE 1	GBR 5	GBR 6	GER 4	GER 5	ITA 11	ITA 5	FRA 4	FRA 1			1r	451
2011	Aprilia	AUS 2	AUS 2	EUR 7	EUR DSQ	NED 2	NED 2	ITA 2	ITA 8	USA Ret	USA 3	SM 2	SM 2	ESP 2	ESP 1	CZE 2	CZE 1	GBR 11	GBR 4	GER NVC	GER NVC	ITA	ITA	FRA	FRA	POR 4	POR 7			3r	303
2012	Aprilia	AUS 1	AUS 2	ITA 4	ITA 4	NED 4	NED 8	ITA C	ITA 5	EUR 5	EUR 2	USA 3	USA 3	SM 1	SM 1	ESP 1	ESP 4	CZE 6	CZE 4	GBR Ret	GBR 11	RUS 3	RUS Ret	GER 1	GER 13	POR 4	POR 3	FRA Ret	FRA 5	1r	358
2015	Aprilia	AUS	AUS	THA	THA	SPA	SPA	NED	NED	ITA	ITA	GBR	GBR	POR	POR	SMR 6	SMR 6	USA	USA	MAL 3	MAL Ret	SPA	SPA	FRA	FRA	QAT	QAT			20è	36

• Max Biaggi - Lloc web oficial (italià)
• Trajectòria a Motociclismo.es (castellà)