Vés al contingut

Messerschmitt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMesserschmitt
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimWilly Messerschmitt Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconstructor aeronàutic
empresa
fabricant d'automòbils Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria automotriu, indústria aeronàutica, construcció aeronàutica i espacial i construcció de vehicles Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaAktiengesellschaft Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1938, Augsburg Modifica el valor a Wikidata
FundadorWilly Messerschmitt Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1968 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorWilly Messerschmitt Modifica el valor a Wikidata

Messerschmitt AG (pronunciació alemanya: [ˈmɛsɐʃmɪt]:) va ser una empresa constructora d'aeronaus alemanya que va rebre el nom del seu dissenyador en cap Willy Messerschmitt i coneguda principalment per els seus caces de la Segona Guerra Mundial, en particular el Bf 109 i el Me 262. L'empresa va sobreviure al període després de la guerra, fusionant-se a Bölkow i a Hamburger Flugzeugbau passant a formar Messerschmitt-Bölkow-Blohm abans de ser absorbides l'any 1989 per Deutsche Aeroespacial (DASA, ara part d'Aerobus).

Història

[modifica]

Inicis

[modifica]

El febrer de 1916, l'empresa d'enginyeria del sud d'alemanya MAN SE juntament amb alguns bancs va adquirir la poc rendible empresa constructora d'aeronaus Otto-Flugzeugwerke, reanomenant-la com Bayerische Flugzeugwerke AG (abreujat B.F.W.).[1] L'adquisició es va començar al febrer de 1916 i es va portar a terme el 3 de març d'aquell any, enregistrant-la al amb un capital inicial d'1.000.000 de marcs el 7 de març, dels quals, un 36% van ser proporcionats pel Banc für Handel und Industrie, de Berlín, un 30% per MAN SE i el 34% restant per Hermann Bachstein, també de Berlín. El primer President de la companyia va ser Peter Eberwein, qui anteriorment havia treballat a Albatros Flugzeugwerke.

A causa de la necessitat immediata de producció d'aeronaus degut a la guerra, no va haver temps per fer desenvolupaments nous i BFW va fabricar models sota llicència d'Albatros Flugzeugwerke. Un mes després de la seva creació, l'empresa era capaç de subministrar aeronaus als ministeris de guerra de Prussia i Bavaria tot i que, al principi, es van trobar grans problemes de qualitat. Les tripulacions alemanyes freqüentment es queixaven sobre els seriosos defectes que patien les primeres màquines de BFW. El mateix problema passava amb les aeronaus de l'empresa predecessora dirigida per Gustav Otto. Tan sols amb alguns canvis organitzatius i una supervisió més intensiva de la línia d'assamblatge van resoldre aquests problemes cap a finals de 1916. BFW llavors va començar a fabricar més de 200 aeronaus mensuals i la seva plantilla va créixer fins als 3.000 treballadors, esdevenint un dels fabricants d'aeronaus més grans de Bavaria.

El final de la guerra va tenir un dur impacte a BFW, ja que, la demanda militar d'aeronaus va desaparèixer. L'administració de l'empresa es va veure obligada a buscar nous productes amb els que mantindre la seva posició en el mercat, el que va fer construint mobiliari i cuines a mida, ja que les estructures dels avions eren de fusta i tenien molt material romanent. A més a més, a partir del 1921, l'empresa va fabricar motocicletes de disseny propi amb els noms de Flink i Helios.

La tardor de 1921, el financer austríac Camillo Castiglioni va mostrar interès en comprar BFW. Mentre la majoria dels accionistes van acceptar la seva oferta, MAN SE inicialment va conservar les seves accions de BFW, però Castiglioni les voia totes. El director de BMW Franz Josef Popp, va fer costat Castiglioni i, cap a la primavera de 1922, Castiglioni i Popp van persuadir a MAN per que deixés les seves participacions de BFW, de manera que Castiglioni va esdevenir l'únic propietari de l'empresa. El maig d'aquell mateix any, quan l'inversor va poder adquirir el negoci de motors de BMW de Knorr-Bremse AG, va aconseguir fusionar BFW i BMW.

Caiguda i restabliment

[modifica]

Bayerische Flugzeugwerke (BFW) va ser reformada el 1926, a Augsburg, Bavaria, quan Udet Flugzeugbau GmbH va esdevenir una societat anònima. Inicialment, BMW tenia participacions de l'empresa i tenia com a representant dins de l'estructura a Josef Popp.[2]

Willy Messerschmitt es va unir a l'empresa el 1927 com a dissenyador en cap i enginyer i va formar un equip de disseny.

Un dels primers dissenys, el Messerschmitt M20, va resultar un desastre pel dissenyador i l'empresa. Molts dels prototipus es van estavellar, matant un d'ells a les autoritats d'aviació civils alemanyes i a Hans Hackmack, un amic proper del cap de Deutsche Luft Hansa, Erhard Milch. Milch es va enfadar per la manca de resposta de Messerschmitt i això va provocar una aversió cap a ell que duraria tota la seva vida. Milch, finalment, va cancel·lar tots els contractes amb Messerschmitt, el que va portar BFW a la suspensió de pagaments l'any 1931. L'amistat de Messerschmitt amb Hugo Junkers va fer que pogués tornar a l'activitat amb BFW l'any 1933.

Messerschmitt va promoure un concepte que va anomenar "construcció de pes lleuger". La primera aeronau a incorporar aquest concepte va ser el Bf 108 Taifun, que aviat va fer tota classe de rècords. Basant-se en aquest model, va presentar un disseny a un concurs de la Luftwaffe el 1935, guanyant amb el Bf 109.

A partir d'aquest moment Messerschmitt va esdevenir el favorit del partit Nazi, tant pels seus dissenys com per les seves habilitats polítiques i la ubicació de la seva fàbrica al sud d'Alemanya lluny de l'agrupament d'empreses d'aviació a la costa nord. BFW es va reconstituir com a Messerschmitt AG l'11 de juliol de 1938, amb Willy Messerschmitt com a president i director gestor. El rebateig de l'empresa va canviar també el prefix amb què el RLM anomenava els avions, passant de Bf a Me, des del Bf 108 fins al Bf 163, amb prefix Bf, i tots els posteriors, amb prefix Me.

Segona Guerra Mundial

[modifica]
Prototip del Bf 109 V.3

Durant la guerra Messerschmitt va esdevenir un dels principals proveïdors, amb la majoria de la força de caces de l'exèrcit nazi format per Bf 109 i Bf 110 durant la primera meitat de la guerra. També es van fer moltes altres comandes com l'enorme planador de transport Me 321 Gigant o el Me 323, redisseny amb sis motors. Tanmateix, durant la segona meitat de la guerra, Messerschmitt va basar gairebé tota la seva producció en avions de reacció, produint el primer caça de reacció operacional del món, el Me 262 Schwalbe. També van produir el Me 163 Komet, el primer disseny d'avió coet en entrar en servei. Messerschmitt tenia una gran part de la seva plantilla formada per treballadors-esclaus dels camps de concentració i un 40.000 presos de diverses nacionalitats van morir construint avions per Messerschmitt. Messerschmitt també va ocupar la famosa vil·la Tugendhat a Brno, República Txeca, dissenyada per Mies van der Rohe i Lilly Reich en els anys 20.

Després de la guerra

[modifica]

Durant els deu anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, l'empresa tenia prohibit produir aeronaus, passant aleshores a construir tricicles a motor o Kabinenroller com el KR175 / KR200.

Retorn a l'aviació

[modifica]

El 6 de juny de 1968, Messerschmitt AG es va fusionar amb la petita empresa d'enginyeria civil Bölkow, esdevenint Messerschmitt-Bölkow. El maig següent, l'empresa va comprar Hamburguer Flugzeugbau (HFB) passant el seu nom a Messerschmitt-Bölkow-Blohm (MBB). L'any 1989 MBB va ser absorbida per DASA, que posteriorment formaria part d'EADS, actualment Airbus.[3]

Aeronaus

[modifica]
Model Nom Primer vol Comentaris
M17 Gener, 1925 Avió esportiu
M18 1926 Avió de passatgers
M19 1927 Avió esportiu
M20 1928 Avió de passatgers
M21 1928 Prototipus de biplà d'entrenament
M22 1928 Prototipus de bombarder biplà
M23 Principis de 1928 Avió esportiu
M24 1929 Avió de passatgers
M26 1930 Prototipus d'aeronau lleugera
M27 1930 Avió esportiu
M28 Gener, 1931 Prototipus d'avió de correus
M29 1932 Avió de competició
M31 1932 Avió esportiu
M35 1933 Avió esportiu desenvolupament del M23
M36 1934 Avió de passatgers
Bf 108 Taifun (Tifó) 1934 Avió d'entrenament i de transport
Bf 109 Setembre, 1935 Caça, bombarder interceptor; algunes versions posteriors referides erròniament com Me 109
Bf 110 12 maig, 1936 Caça pesant / nocturn, bimotor
Me 155 No construït Caça desenvolupat del Bf 109; el projecte es va transferir a Blohm + Voss com Bv 155
Bf 161 1938 Prototipus d'avió de reconeixement
Bf 162 Jaguar 1937 Schnellbomber (Bombarder ràpid) basat en el Bf 110
Bf 163 19 febrer, 1938 Avió STOL de reconeixement construït per Weserflug AG
Me 163 Komet (Cometa) Principis de 1941 Avió coet, Interceptor
Bf 165 1937 Projecte de bombarder de llarg abast
Me 208 Versió millorada i ampliada del Bf 108
Me 209 1 August, 1938 Dissenyat per trencar rècord mundial de velocitat a l'aire; es va intentar convertir en caça però no va resultar
Me 209-II 1943 Caça; actualització del Bf 109, mai es va produir
Me 210 Setembre, 1939 Avió de reconeixement / Caça pesant bimotor
Me 261 Adolfine 1941 Dissenyat per trncar rècord d'abast; se'n van construir tres utilitzats com a avió de reconeixement
Me 262 Schwalbe (Trago) 18 juliol, 1942 Caça bimotor; primer caça de reacció operacional
Me 263 Mai volat Avió coet interceptor; desenvolupament avançat del Me 163
Me 264 Amerika (Amèrica) 23 desembre, 1942 Bombarder estratègic, desenvolupat sota el programa Amerika Bomber
Me 265 No construït Pre-prototip d'aeronau d'atac
Me 309 Juliol, 1942 Caça; havia de reemplaçar el Bf 109
Me 310 1 construit Me 210 amb la cabina pressuritzada
Me 321 7 Març, 1941 Planador de transport gran
Me 323 Gigant (Gegant) Caiguda, 1941 Aeronau de transport gran; versió motoritzada del Me 321
Me 328 Tardor, 1943 Caça paràsit pulsoreactor selbstopfer
Me 329 No construït Planador caça/bombarder pesant
Me 334 Caça sense cua similar al Me 163
Me 409 Projecte de lluitardor de gran altitud; evolucionat a Bv 155
Me 410 Hornisse (Hornet) 1943 Caça pesant i bombarder ràpid bimotor; desenvolupament del Me 210
Me 509 No construït Caça basat en el Me 309, amb el motor darrere de la cabina com en el P-39 Airacobra
Me 609 Caça pesant
P.08-01 No va volar Prototipus
P.1079 No va volar Bombarder de llarg abast
P.1092 No va volar Prototipus
P.1095 No va volar Prototipus d'aeronau multi-funció
P.1099 No va volar Prototipus d'aeronau multi-funció
P.1101 No va volar Prototipus d'interceptor de reacció d'ala de geometria variable
P.1106 No va volar Intent de millora del P.1101
P.1110 No va volar Prototipus d'interceptor de gran altitud
P.1111 No va volar Prototipus caça/interceptor
P.1112 No va volar Prototipus de caça sense cua de reacció

Referències

[modifica]
  1. «Flight (Oct 5, 1939)».
  2. BMW Històric Archives www.bmwgroup.com
  3. Respostes.com (n.d.). [1]. Recuperat 22 March 2007.