Vés al contingut

Michael William Balfe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichael William Balfe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1808 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1870 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Hertfordshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Kensal Green Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, baríton
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMagdalena Roser Modifica el valor a Wikidata
FillsVictoria Balfe Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0050145 IBDB: 4411
Musicbrainz: 464bde73-2fc8-47e2-a7c1-dc3e98640714 Lieder.net: 3285 Discogs: 1405151 IMSLP: Category:Balfe,_Michael_William Allmusic: mn0001433219 Find a Grave: 20583 Project Gutenberg: 40601 Modifica el valor a Wikidata

Michael William Balfe (Dublín, 15 de maig de 1808 - Hertfordshire i Rowney Abbey, 20 d'octubre de 1870) fou un baríton i compositor irlandès.

Biografia

[modifica]

Dotat de grans aptituds per la música, als cinc anys ja tocava el violí i als set compongué una polca per a orquestra. Als deu anys ja donava concerts com a violinista. Alguns anys més tard es traslladà a Itàlia, on simultaniejà els estudis de composició i cant, marxant després a París.

Després d'haver cantat amb èxit en alguns teatres de França i Itàlia, fixà llur residència a Londres (1833), i es pot dir que llavors començà la seva carrera de compositor i, de tant en tant, prenia part en la representació de les seves pròpies obres. Des de llavors el nom de Balfe fou molt popular, no solament a Anglaterra sinó també a tot Europa. Les seves òperes varen recórrer triomfalment els principals escenaris d'Anglaterra, França, Rússia, Itàlia, etc., proporcionant al seu autor honors i riqueses. No obstant això, de l'obra del compositor en resta gairebé res.

Balfe el 1860

En realitat no mancava d'organització musical, i sotmès a una severa disciplina hagués pogut ocupar un lloc honrós en la història de l'art. La seva música és inspirada, d'un estil fàcil i graciós, la instrumentació curosa i de correcta factura; però, li manca vida, vigor i sobretot el segell personal que caracteritza als grans artistes. Amb freqüència se'l podria confondre amb altres compositors, ja que a tots va imitar.

La seva filla Victoria fou una cantant de talent que es casà amb Joan Crampton, del que es divorcià per a casar-se després amb el duc de Frias.

Obres principals

[modifica]
  • Enrico quarto al passo della Marna (Milà, 1833)
  • The siege of Rochelle (Londres, 1835)
  • Catherine Grey (1837)
  • Falstaff (1838)
  • Keolanthe (1840)
  • Le puits d'amour (París, 1843)
  • The Bohemian Girl (Londres, 1843)
  • Les quatre fils Aymon (París, 1844)
  • L'Etoile de Séville (1845)
  • Enchantress (1845) escrita expressament per a la soprano lleugera Anna Thillon.[1]
  • The Bandman (Londres, 1846)
  • The maid of honour (1847)
  • Pittore e Duca (Triestre, 1856)
  • The rose of Castile (Londres, 1857)
  • Satanella (1858)
  • Bianca (1860)
  • The Puritan's Daughter (1861)
  • The Armourer of Nantes (1863)
  • Il Talismano (1874)

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 10, pàg. 436 (ISBN 84-239-4580-4)