Vés al contingut

Mitologia germànica continental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La mitologia germànica continental és el subgrup de la mitologia germànica que es practicà en algunes parts de l'Europa Central durant els segles vi i segles viii, abans del període de cristianització.[1] La mitologia germànica continental va perviure en les llegendes i les epopeies de l'alt alemany mitjà de l'edat mitjana. Es poden trobar empremtes d'aquestes històries, sobretot amb els elements sagrats eliminats, en els contes folclòrics i de fades europeus.

Territori

[modifica]

En els territoris dels actuals estats d'Alemanya, Polònia, República Txeca, el nord-est de França i els països del Benelux s'establiren les tribus germàniques que la practicaren. Principalment:

Fonts i tradició

[modifica]

En comparació amb la mitologia nòrdica o escandinava i, en menor mesura, la mitologia anglosaxona, les mostres del paganisme germànic continental són molt fragmentàries: a banda d'un grapat de breus inscripcions en futhark antic, l'únic document realment pagà són els curts Encanteris de Merseburg en alt alemany antic.

Tot i això, els elements mitològics pagans van ser preservats en la literatura posterior, sobretot en la poesia èpica de l'alt alemany mitjà, però també en els folclores alemany, suís i neerlandès.

Bibliografia

[modifica]
  • Jan de Vries: Altgermanische Religionsgeschichte. 2 Bände. 3. unveränderte Auflage. Verlag Walter de Gruyter, Berlin 1970. (alemany)
  • Rudolf Simek: Lexikon der germanischen Mythologie (= Kröners Taschenausgabe. Bd. 368). 3., völlig überarbeitete Auflage. Kröner, Stuttgart 2006, ISBN 3-520-36803-X. (alemany)

Referències

[modifica]
  1. «Germanic religion and mythology» (en anglès). [Consulta: 19 desembre 2018].

Vegeu també

[modifica]