Vés al contingut

Orendain

Plantilla:Infotaula geografia políticaOrendain
Imatge

Sobrenomeltxok Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 04′ 46″ N, 2° 06′ 51″ O / 43.0795°N,2.1141°O / 43.0795; -2.1141
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
ComarcaTolosaldea Modifica el valor a Wikidata
CapitalOrendain Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població240 (2023) Modifica el valor a Wikidata (40 hab./km²)
Idioma oficialbasc (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud329 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1615 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGorka Egia Arregi Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20269 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE20905 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weborendain.eus Modifica el valor a Wikidata

Orendain és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea.

Etimologia

[modifica]

Segons filòlegs com Julio Caro Baroja o L. M. Mujika els topònims bascos que acaben en la terminació -ain són en la seva major part fruit de l'evolució del sufix llatí -anum. En origen aquest sufix -anum solia anar unit a un nom propi i indicava una propietat de caràcter rústic. En el cas de Orendain, aquests filòlegs remenaven la possibilitat que aquest nom fos Aurentius. Aquesta hipòtesi filològica remuntaria l'origen de la població de Orendáin a l'època romana. A Navarra existeix una barriada anomenada Orendain en el municipi de Girgillano. Històricament el nom del municipi s'ha escrit com Orendain, però en 1988 quan el municipi va recuperar la seva independència es va inscriure sota el nom de Orendain.

Geografia

[modifica]

Orendain es troba en la zona centre-sud de la província de Guipúscoa. El poble se situa en un altell que forma part dels últims estreps de la Serra d'Aralar i que domina la vall del riu Oria a 329 metres d'altitud. A est i oest dues valls limiten el municipi, fent els rierols d'Ibiur i Amézqueta respectivament, de límits municipals. Gairebé tot el municipi es troba cobert de prats i cultius de tipus atlàntic, a més de plantacions de coníferes. En algunes zones es conserven retalls de bosc mixt atlàntic.

Referències

[modifica]