Vés al contingut

Palaic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPalaic

Llengua morta
Tipusllengua, llengua antiga i llengua morta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton dePala Modifica el valor a Wikidata
En vermell, àrea on es parlava palaic
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües anatòliques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura cuneïforme Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3plq Modifica el valor a Wikidata
Glottologpala1331 Modifica el valor a Wikidata
IETFplq Modifica el valor a Wikidata

El palaic és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de llengües anatòloiques parlada antigament a la regió de Pala (Àsia Menor). Actualment és una llengua morta. Es coneix només per uns breus passatges en texts rituals hitites.[1]

La regió de Pala i els seus habitants

[modifica]

En els antics textos hitites, igual que a les velles lleis hitites, la paraula Pala s'utilitza per designar una àrea de l'imperi. Estava situada a la regió central del regne hitita a Anatolia, al centre, a prop de la regió de Hattusa. Podria correspondre a una part de la Paflagònia. Els parlants del palaic van viure en aquesta zona al començament del regne hitita, durant els segles XVII-XVI aC. Al segle xv aC aquesta zona és envaïda per pels kashkas, un poble no indoeuropeu, i la llengua desapareix de la documentació.

Coneixement de la llengua

[modifica]

El nostre coneixement del palaic (palaumnili en hitita) és molt limitat, ja que no està ben documentat: només se'n coneixen unes dues-centes paraules conservades en uns pocs passatges de textos escrits en escriptura cuneïforme en aquesta llengua, o passatges en els textos hitites, que permeten el seu estudi. Tots els textos palaics coneguts són de naturalesa religiosa (CTH 750-754 d'acord amb la classificació d'I. Laroche), ja que els hitites van conservar alguns rituals dels pobles veïns en les seves tradicions de culte. En general aquests textos són fragmentaris, el text més llarg es dedica a un antic déu del ritual Hatti, Ziparwa (CTH 750). Molts passatges en palaic es caracteritzen per contenir manlleus lèxics de la llengua hatti, llengua no indoeuropea, i no podem saber si es tractava de la mateixa llengua. Pel que coneixem, el palaic s'ajusta clarament a les característiques típiques de les llengües indoeuropees, i en general és proper al seu veïns i contemporanis, les llengües hitita i luvita.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Palaic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bernabé, Alberto (ed.). Historia y leyes de los hititas: textos del Imperio Antiguo. Tres Cantos: Akal, 2000, p. 18-19. ISBN 8446011239.