Vés al contingut

Paleoproterozoic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

El Paleoproterozoic[1] és la primera de les tres subdivisions (eres) de l' Proterozoic, i que durà entre fa 2.500 i 1.600 milions d'anys. El nom deriva dels ètims grecs palaiós ('antic'), próteros ('primer') i zõon ('animal').[2]

Fou durant aquest període que els continents s'estabilitzaren per primera vegada. També fou en aquest temps que van aparèixer els cianobacteris, un tipus de bacteris que usen el procés bioquímic de la fotosíntesi per a produir energia i oxigen.

Abans del gran increment en l'oxigen atmosfèric, quasi totes les formes de vida que existien eren anaeròbiques, és a dir, el seu metabolisme depenia d'un tipus de respiració cel·lular que no requeria oxigen. L'oxigen lliure en grans quantitats és tòxic per a molts dels bacteris anaeròbics, i per tant quan tingué lloc l'augment massiu en el nivell d'aquest gas a l'atmosfera, gran part de la vida a la Terra va desaparèixer. Les úniques formes que sobrevisqueren foren les que eren resistents als efectes oxidants i tòxics de l'oxigen, o bé les que passaven la totalitat del seu cicle vital en un ambient lliure d'oxigen. Aquest esdeveniment és conegut com la catàstrofe de l'oxigen.

Es creu que fou en aquest moment quan aparegueren les cèl·lules eucariotes,[3] probablement com una estratègia per afavorir la reparació de l'ADN en entorns hostils.

Referències

[modifica]
  1. Riba, O. «Paleoproterozoic». A: Diccionari de geologia. Enciclopèdia Catalana, 1997. ISBN 9788441227934. 
  2. «Vocabulari de l'escala dels temps geològics». Institut Geològic de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2013].
  3. Wray, Gregory A (2002). "Dating branches on the Tree of Life using DNA". Genome Biology. 3 (1)