Vés al contingut

Quarta Coalició

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarQuarta Coalició
Guerres Napoleòniques

L'exèrcit francès entra a Berlín l'any 1806.
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Data1806-1807
LlocSaxònia, Prússia, Polònia, Prússia Oriental
ResultatVictòria francesa i Tractat de Tilsit
Frederic Guillem III de Prússia, Jérôme Bonaparte i Louis Bonaparte Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Prússia
Imperi Rus
Regne Unit
Saxònia
Suècia
Regne de Sicília
Primer Imperi Francès
Espanya
Confederació del Rin
Regne d'Itàlia
Regne de Nàpols
Regne d'Etrúria
Regne d'Holanda
Confederació Suïssa

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807. Els participants en aquesta coalició van ser Anglaterra, Prússia, Rússia, Saxònia i Suècia.

Antecedents

[modifica]

La majoria dels membres d'aquesta coalició ja es trobaven lluitant prèviament contra França com a part de la Tercera Coalició, de manera que no hi va haver un període intermedi de pau. El 1806, a instigació d'Anglaterra i gràcies als abundants subsidis prodigats pel gabinet de Londres a la cort de Prússia, aquesta última es va unir a la coalició tement el poder emergent de França després de la derrota austríaca. Prússia i Rússia es van mobilitzar per a una nova campanya, i les tropes prussianes es van concentrar a Saxònia.

La guerra

[modifica]

Napoleó va contraatacar, derrotant els prussians de manera decisiva en les batalles de Jena[1] i Auerstädt,[2] l'octubre de 1806. Les forces franceses de Napoleó van ocupar llavors Prússia, capturant Berlín el 25 d'octubre de 1806, i marxant sobre l'est de Prússia i la frontera russa, on van tenir una trobada amb les tropes russes a la Batalla d'Eylau, el febrer de 1807, i on l'avanç de Napoleó va ser detingut breument.[3]

El 24 de maig de 1807, el setge de Danzig[4] va acabar quan el general prussià Friedrich Adolf von Kalckreuth va capitular davant el mariscal francès François Joseph Lefebvre, i amb Danzig assegurada, Napoleó podia atacar l'exèrcit de Bennigsen, però els russos van ordenar a les seves columnes a convergir sobre el mariscal Michel Ney, derrotat els dies 5 i 6 de juny a la batalla de Guttstadt-Deppen,[5] però va aconseguir escapar cap al riu Pasłęka, al sud-oest amb la major part dels seus soldats. Napoleó va ordenar al seu exèrcit de 190.000 homes a acostar-se als 100.000 russos i 15.000 prussians. Levin August von Bennigsen, en saber-ho va ordenar a les seves tropes a retirar-se a Lidzbark Warminski (Heilsberg) i va prendre fortes posicions defensives al voltant de la ciutat. L'exèrcit francès, de Murat i Lannes, va atacar el 10 de juny. Bennigsen va repel·lir diversos atacs, causant enormes baixes franceses, però va haver de retirar-se cap Friedland l'endemà, on les forces russes van ser destruïdes,[6] el 14 de juny de 1807 i Nicolas Jean de Dieu Soult aconseguí capturar Königsberg.[7] i tres dies després Rússia demanava una treva.

Conseqüències

[modifica]

Pel posterior Tractat de Tilsit, el juliol de 1807, França va fer la pau amb Rússia i va forçar a Prússia a cedir la meitat dels seus territoris a França, al Regne de Westfàlia de Jeroni Bonaparte i al nou Gran Ducat de Varsòvia.[8] Napoleó ara tenia virtualment el control absolut sobre l'oest i el centre d'Europa. El 12 d'octubre de 1808 al congrés d'Erfurt es va refermar el tractat de Tilsit cosa que li permeté reduir el nombre de soldats al front oriental europeu i concentrar els seus efectius militars a la península Ibèrica per a la Guerra del Francès.[9] L'aliança es va trencar i Alexandre es va convertir novament en enemic de França.

Referències

[modifica]
  1. Sarrazin, Jean. History of the War in Spain and Portugal, from 1807 to 1814 (en anglès). E. Edward; J. Maxwell, 1815, p. 258. 
  2. Leggiere, Michael V. Blücher: Scourge of Napoleon. University of Oklahoma Press, 2014, p. 107. ISBN 0806145676. 
  3. (en anglès) The Illustrated Naval and Military Magazine, 7, 1887, pàg. 151 [Consulta: 1r novembre 2015].
  4. Petre, F. Loraine. Napoleon's Campaign In Poland 1806-1807 (en anglès). Frontline Books, 2001, p. 242. ISBN 1853674419. 
  5. Davis, J. [httDavisps://books.google.cat/books?id=97o5AQAAMAAJ&pg=RA1-PA179&dq=Battle+of+Guttstadt-Deppen+ney&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAWoVChMI4uv0hvL-yAIVxmsUCh3MGgLx#v=onepage&q=Battle%20of%20Guttstadt-Deppen%20ney&f=false Eighteen Original Journals of the Eighteen Campaigns of the Emperor Napoleon] (en anglès). vol.2. J. Davis, 1817, p. 179. 
  6. Mackay, A. Chronological Account of Remarkable Occurrences from the Commencement of the French Revolution to the 31st of December, 1815 (en anglès). A. Mackay, 1816, p. 160. 
  7. Summerville, Christopher. Napoleon's Polish Gamble: Eylau & Friedland 1807 (en anglès). Pen and Sword, 2005, p. 141. ISBN 184415260X. 
  8. Sydow, Georg. Theorie und Praxis in der Entwicklung der französischen Staatsschuld seit dem Jahre 1870 (en alemany). Fischer, 1903, p. 49. 
  9. «DOS-CENTS ANYS DE LA GUERRA DEL FRANCÈS A CUBELLES (1808-1814)». [Consulta: 24 setembre 2019].