Vés al contingut

Sallent

Aquest article tracta sobre el municipi del Bages. Vegeu-ne altres significats a «Sallent (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSallent
Imatge

EpònimLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 49′ 33″ N, 1° 53′ 42″ E / 41.8259°N,1.8949°E / 41.8259; 1.8949
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages Modifica el valor a Wikidata
CapitalSallent Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.835 (2023) Modifica el valor a Wikidata (104,83 hab./km²)
Llars124 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicisallentí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície65,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat, Riera Gavarresa i sèquia de Manresa Modifica el valor a Wikidata
Altitud278 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal08650 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08191 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081918 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websallent.cat Modifica el valor a Wikidata

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Sallent té explotacions de sals potàssiques, diferents fàbriques i tallers i un extens polígon industrial a l'entrada sud de la població.

Història

[modifica]

Els primers pobladors coneguts de la zona s'establiren al poblat ibèric del Cogulló. La vila fou cremada el 3 d'agost de 1713 pel tinent general Armendariz, durant la guerra de Successió espanyola per eliminar els molins de pólvora que hi havia,[1] i de nou en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[2]

A principis del 1714, algunes viles catalanes es van revoltar contra els nous impostos de Felip V. A Balsareny, el sometent a les ordres del sotsveguer del Lluçanès va capturar el regiment borbònic de Lleó. El destacament de Félix Álvarez de la Escalera s'hi va dirigir per socórrer-lo, però va topar amb el Regiment de fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer.

La lluita entre els dos bàndols va provocar que els homes de Vilar i Ferrer es repleguessin a Sallent. El 13 de gener, accedint de nit pel portal de la Riereta, els borbònics van aconseguir entrar a la vila. La seva irrupció, a sang i foc, va deixar vuitanta-tres morts, vint-i-cinc dels quals eren sallentins; d'entre les víctimes a ganivetades i d'escopetades, el batlle Bernat Coromines, el conseller Francesc Alzina i l'heroïna Maria Freixau, recordada en un carrer de la localitat des del 1979. El notari Rafel Conangla va ser penjat a Manresa cinc dies després. La vila de Sallent va veure com cremaven algunes cases i com la convertien en ruïnes.

Sallent fou escenari a d'una primerenca industrialització ja a inicis del segle xix, fou pionera a l'estat espanyol en la instal·lació d'un teler mecànic a l'any 1826 la Fàbrica Cal Torres, fundada el 1814. Més tard es fundarien altres fàbriques, arribant a la xifra d'11 a 1860. Donaven feina a unes 1.200 persones. a mitjans de segle es fundaren les primeres societats obreres i hi hagueren les primeres vagues, el 1870 les societats obreres sallentines ingressaren a la federació del tèxtil català les Tres Classes del Vapor. El moviment obrer tindria forta presència, amb una vaga general el 1873, o al celebració d'un primer de maig el 1893 organitzat per rabassaires i obrers tèxtils quan fou prohibit a Manresa.

A principis del segle XX hi arrelà amb força el republicanisme. En destaca la personalitat de Joan Puig Elias, pedagog i fundador d'escoles racionalistes que seguien el model de Ferrer i Guàrdia.

El 1924, es va inaugurar el ferrocarril Manresa-Berga-Guardiola que passava per Sallent, els anys 30 començà l'explotació minera. L'explotació de les mines provocà un notable increment de la població del municipi, que es concentrà majoritàriament a la Botjosa, on fou construïda la colònia obrera de les Mines. Hi afluïren milers de persones —procedents sobretot del Sud Est de la Península—. El 1940 hi havia 6.920 h, 8.051 h el 1950 i 9.227 h el 1960. A partir d'aquesta data s’inicià una evolució demogràfica recessiva que encara es manté.

El 1932, Sallent fou un dels escenaris de la vaga revolucionària de l'Alt Llobregat, iniciada a les mines de Fígols que s'estengué pel Berguedà i el Bages, el comitè revolucionari local hi feu una proclama per la revolució social i el comunisme llibertari. Hi hagué també un moviment insurreccional el gener de 1933. Durant els fets d'octubre de 1934 s'hi convocà vaga general i escamots militants del Centre Republicà d'Esquerra (ERC local) i obrers patrullaren la localitat.

Durant la Guerra Civil, les forces d 'esquerra hi tingueren una forta implantació, amb més de 2000 afiliats de la CNT, amb forta presència de la FAI, i prop d'un miler de la UGT, liderada a la localitat per membres del PSUC provinents del PCC, i la Unió de Rabassaires, propera a ERC, conseqüència de l'afiliació obligatòria del període.

Durant el franquisme, Sallent visqué algun episodis de l'activitat dels maquis, amb la presència de personatges com Marcel·lí Massana i Ramon Vila i Capdevila "Caracremada".

Les mines de sals potàssiques —silvina i carnal·lita—, que hom descobrí al subsòl de Sallent, i les instal·lacions fetes per a llur extracció han estat causa d'una gran transformació del paisatge físic i del panorama humà. Les instal·lacions mineres són situades al Sud de la vila, a banda i banda del Llobregat, a la Botjosa i el torrent del Solà, al peu respectivament del Cogulló i del turó del Castell.

La mina de Sallent començà a ser explotada el 1933, per Potasses Ibèriques, de capital hispanofrancès. El 1970 s’uní a la de Balsareny, en passar a ser propietat de Unión de Explosivos Río Tinto i posteriorment passà a ser propietària Ercros. El maig del 1991 l’Institut Nacional d’Indústria (INI) comprà a Ercros les mines de Sallent-Balsareny, i el 1998 passaren a ser propietat d’Iberpotash.

Des de mitjan anys noranta entitats ecologistes i veïnals denunciaren l'acumulació de residus i la contaminació de les aigües associada a l'explotació minera a la muntanya coneguda com el Cogulló, conflicte que donà lloc a un llarg contenciós judicial. L'any 2015 el Tribunal Suprem anul·là definitivament l'autorització ambiental de l'administració catalana, sentència que tanmateix no entrà en vigor fins al juny del 2019.

Durant gairebé tot un segle la minera de potassa tindria un paper molt destacat en l'economia del poble, entrant en declivi a començaments del segle XXI fins que el juny de 2020 a la mina de Vilafruns, ICL Iberia –abans Iberpotash– comunicava el tancament definitiu de la producció.

En l'actualitat el principal sector econòmic és el dels serveis, seguit per l'industrial, amb forta presència degut a la industria derivada de la potassa i també a la seva localització en la cruïlla dels eixos Transversal i Llobregat. Hi ha tres polígons industrials. El dia destinat a mercat setmanal és el diumenge.

La vila gaudeix de festes remarcables. Les Enramades, declarades Festa d'Interès Turístic, se celebren el dijous de Corpus, encara que els actes i els carrers engalanats perduren fins al dilluns següent. La Festa Major, que s'escau el segon cap de setmana de setembre, també se celebra durant 5 dies. I el multitudinari Carnaval es fa 7 setmanes abans de Pasqua.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Sallent (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
112 112 124 922 1.861 4.744 4.544 4.700 4.602 4.395

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.653 5.434 6.920 8.051 9.227 8.650 8.148 7.785 7.646 7.646

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.360 7.287 7.159 7.079 7.103 7.159 7.061 7.029 6.875
6.780

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
6.592
6.636
6.735
6.805 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata
Entitat de població Habitants
Botjosa, la 123
Cabrianes 346
Cellers de la Serra 16
Cornet 42
Sallent 6.285
Sant Martí i Fucimanya 17
Sant Ponç 36
Serraïma 6
Serra-sanç 21

Llocs d'interès

[modifica]
foto de l'església de Serra-sanç, en el terme de Sallent

La vila de Sallent va ser edificada prop d'un congost del Llobregat, al voltant de l'antic castell de Sallent i l'església annexa de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya. El municipi és ric en monuments romànics com Sant Pere de Serraïma i Sant Martí de Serraïma, Sant Miquel de Serra-sanç, i Santa Maria de Cornet, una bonica església del segle xii.

Al nucli antic destaca el magnífic edifici gòtic denominat la Casa Gran, la Casa Museu Torres Amat,[3] l'església moderna de Sant Antoni Maria Claret, amb el Museu Casa Natal així com tot l'indret ocupat pel parc municipal, amb la Biblioteca Popular de Sallent edificada el 1918 i inaugurada per la Mancomunitat de Catalunya. Amb el nom de Nostra Senyora dels Miracles hi ha una capella, erigida l'any 1875 i malmesa durant la Guerra Civil, situada prop del nucli de Sallent i catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Festes i tradicions

[modifica]
Embotits 2014

Destaca la festa de les enramades de Sallent, declarades festa tradicional d'interès nacional. L'origen de la festa de les Enramades de Sallent és religiosa i està vinculada amb el pas de la processó del Corpus. Se celebra a Sallent d'ençà de l'any 1325. El cap de setmana abans de Corpus tenien lloc els actes preliminars de la celebració, consistia a anar al bosc per tal de collir boix, el qual s'utilitzava per guarnir i engalanar els carrers de la població.

Actualment, aquests guarniments han deixat de ser simples per anar adaptant-se a la modernitat i actualitat. Encara no s'han perdut els típics embotits, els quals fan referència a personatges històrics de la vila. Les Enramades foren declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional el 18 de maig de 1999. També, pels voltants de febrer, se celebra a Sallent un dels grans carnavals de la Catalunya Central. Comença el dijous llarder i acaba el dimecres de cendra.

Sallent va ser declarada la 1a Ciutat Gegantera de Catalunya, l’any 1985

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Díaz Valverdre PSUC 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Díaz Valverdre PSUC 28/05/1983 --
1987–1991 Jordi Moltó Biarnés CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Jordi Moltó Biarnés CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Jordi Moltó Biarnés CIU 17/06/1995 --
1999–2003 Jordi Moltó Biarnés CIU 03/07/1999 --
2003–2007 Mirella Cortès i Gès ERC 14/06/2003 --
2007–2011 Jordi Moltó Biarnés CIU 16/06/2007 --
2011–2015 David Saldoni de Tena CIU 11/06/2011 --
2015–2019 David Saldoni de Tena CIU 13/06/2015 --
2019-2023 Oriol Ribalta i Pineda ERC 15/06/2019 --
Des de 2023 Oriol Ribalta i Pineda ERC 17/06/2023 --
Composició de l'Ajuntament 2023 [4]
Partit polític 2023
% Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya 62,20 9
Fem Poble-CUP 16,44 2
Junts per Catalunya 11,52 1
PSC 8,23 1
Composició de l'Ajuntament 2019 [5]
Partit polític 2019
% Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya 44,69 7
Junts per Catalunya 31,79 4
CUP 18,81 2

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015

[modifica]
Resultats electorals - Sallent, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxSí Raül Romeva 2.105 50,35
PSC Miquel Iceta 645 15,43
CUP Antonio Baños 446 10,67
C's Inés Arrimadas 303 7,25
PPC Xavier García Albiol 287 6,86
CSQP Lluís Rabell 276 6,60
Vots en blanc 22 0,53
Altres 97 2,32
Total 4.190 79,22

Publicacions

[modifica]
Resvista local de Sallent, L'esparver fundat en 1975

L'Esparver és una revista sallentina d'informació local i de periodicitat quadrimestral.[6] Nascuda el novembre del 1975,[7] era editada inicialment pel Foment Arqueològic Excursionista Sallentí. Actualment, des de l'any 1980, ho fa el Cercle Literari Sallentí.[8]

Persones il·lustres

[modifica]
Categoria principal: Sallentins

Referències

[modifica]
  1. Hispania. Revista Española de Historia, Volum 21, Edicions 81-84, p. 451 (castellà)
  2. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 103. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. «Resultats de les eleccions municipals de 2023 a Sallent». Nació Digital.
  5. «Resultats de les eleccions municipals de 2019 a Sallent». Nació Digital.
  6. Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Els Reptes de la premsa local i comarcal al segle XXI: actes del V Congrés de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Cossetània Edicions, 2001, p. 74. ISBN 978-84-89890-99-2. 
  7. Faulí, Josep. Repertori d'una recuperació (aportació): premsa en català 1939-1976. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 154. ISBN 978-84-8415-781-6. 
  8. «L'Esparver». Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 10 novembre 2013].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]