Vés al contingut

Set rius sagrats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

A l'hinduisme els Sapta Sindhavah ("set rius" en sanskrit, de sapta: "set" i sindhu: "riu"; devanagari: सप्तसिन्धवः),[1] són set rius que són considerats els més sagrats i objecte de pelegrinatge a alguns llocs dels seus cursos o les seves fonts. L'aigua exerceix un paper purificador a l'hinduisme, i sovint les ribes dels rius estan condicionades amb escales, grades o bancades (conegudes com a ghats) sent un important lloc de bany per a les ablucions rituals dels hindús, així com un lloc d'ofrenes.[2]

Tenen un paper destacat en els himnes del Rigveda i, en conseqüència, en el vedisme primitiu. Els textos vèdics tenen un ampli horitzó geogràfic, parlant d'oceans, rius, muntanyes i deserts. "Vuit cims de la Terra, tres regions costaneres o desèrtiques, set rius" (asthau vyakhyat kakubhah prthivyam tri dhanva yojana sapta sindhun RV. I.35.8).

La terra vèdica és una terra dels set rius que desemboquen a l'oceà. Comprèn el subcontinent indi nord-oest des de Gandhara fins a Kurukshetra.

Geografia del Rigveda

[modifica]
Geografia del Rigveda

La identificació d'hidrònims rigvèdics ha implicat múltiples historiadors; és la manera més important d'establir la geografia i la cronologia de la civilització vèdica primitiva.[3] Els rius amb certes identificacions s'estenen des de l'est de l'Afganistan fins a la plana occidental del Ganges, agrupant-se al Panjab (el nom de la regió significa "cinc aigües", una forma persa del Panchanada indoari que significa "cinc rius"). Molts tenen afins en avèstic.

Sovint s'imposaven els mateixos noms a diferents rius a mesura que la cultura vèdica emigrava cap a l'est des de l'Afganistan (on van romandre durant un temps considerable) a l'Índia continental via el Punjab.[3]

Llista

[modifica]

Diversos hidrònims es troben al corpus vèdic Rig; estan repartits segons ubicacions geogràfiques aproximades, seguint l'esquema de Michael Witzel.[3] A més, es proporcionen opinions dels estudiosos sobre els correlatius moderns:[4][5]

Indus:

  • Síndhu - Identificat amb Indus.[4] La línia de vida central del Rigveda.[5]

Rius del nord-oest:

  • Tr̥ṣṭā́mā - Blažek l'identifica amb el riu Gilgit.[4] Witzel assenyala que no està identificat.[3]
  • Susártu - No identificat.
  • Ánitabhā - No identificat.
  • Rasā́ - Es va descriure una vegada situant-lo a l'Indus superior; en altres ocasions una entitat mítica.[4]
  • Mehatnū - Un afluent de Gomatī́.[4] No identificable.[3]
  • Śvetyā́ - No identificat.
  • Kúbhā - Identificat amb el riu Kabul.
  • Krúmu - Identificat amb el riu Kurrum.
  • Suvā́stu - Identificat amb riu Swat.
  • Gomatī́ - Identificat amb riu Gumal.
  • Saráyu / Harōiiu - Blažek l'identifica amb el riu Sarju.[4] Witzel l'identifica amb el riu Hari.[3]
  • Kuṣávā - Probablement el riu Kunar.
  • Yavyā́vatī - S'ha considerat una branca de Gomatī́. Witzel així com Blažek l'identifiquen amb el Zhob.[4][3] Dähnhardt comenta que és sinònim de Yamúnā o flueix molt a prop,[5] però Witzel havia rebutjat una presa semblant de Talgeri.

Afluents orientals:

  • Suṣómā - Identificat amb el Sohan.
  • Arjikiya - Blažek s'identifica amb el riu Haro.[4] Witzel especula que és el Poonch o el Tawi.[3]
  • Rius del Panjab:
    • Vitástā - Identificat amb el riu Jhelum.
    • Asiknī́ - Identificat amb el Chenab.
    • Paruṣṇī - Probablement el Ravi.
    • Vípāś/Vípāśi/Vípāśā - Identificat amb el riu Beas.
    • Śutudrī́ - Identificat amb el Sutlej.
    • Marúdvr̥dhā - Identificat amb el Mahuvardhavan.[4]

Centre orientals (a Haryana):

Rius orientals:

  • Áśmanvatī - Identificat amb el Assan.
  • Yamúnā - Identificat amb el Yamuna.
    • Aṃśumátī - Probablement un epítet de Yamúnā.[4]
  • Gáṅgā - Identificat amb el Ganges.

Referències

[modifica]
  1. e.g. RV 2.12; RV 4.28; RV 8.24
  2. B.M. Sullivan. The A to Z of Hinduism (en anglès). Vision Books, p. 83. ISBN 8170945216. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Witzel, Michael. «Aryan and non-Aryan Names in Vedic India: Data for the linguistic situation, c. 1900-500 B.C». A: Bronkhorst. Aryans and Non-Non-Aryans: Evidence, Interpretation and Ideology, 1998, p. 337-404 (Harvard Oriental Series). 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Blažek, Václav Linguistica Brunensia, 64, 2, 2016, pàg. 7-54.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Dähnhardt, Thomas Wolfgang Peter. «The descent of King Lion: Some considerations on the relations between the Indus and other rivers in the sacred geography and culture of ancient India». A: Filippi. I fiumi sacri. 6. Libreria Editrice Cafoscarina, 2009, p. 189-208 (Indoasiatica). ISBN 9788875432416. 
  6. . ISBN 0-415-10054-2. 
  7. Kar, Amal; Ghose, Bimal The Geographical Journal, 150, 2, 1984, pàg. 221–229. DOI: 10.2307/635000. ISSN: 0016-7398.