Vés al contingut

Setge d'Oriola (1364)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge d'Oriola (1364)
Guerra dels dos Peres
Setge d'Oriola (1364) està situat en Península Ibèrica 1150
Terol
Terol
Calataiud
Calataiud
Oriola
Oriola
València
València
Barcelona
Barcelona
Lisboa
Lisboa
Posicions castellanes
Posicions granadines
Posicions catalanes
Principals combats 1362-1365
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1364
LlocValència
EstatCorona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria castellana
Bàndols
Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Corona de Castella Corona de Castella
Comandants
Corona d'Aragó i Sicília Joan Martínez d'Eslava Corona de Castella Pere I de Castella

El Setge d'Oriola de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Antecedents

[modifica]

Pere I de Castella, coneixedor dels pactes de Pere el Cerimoniós amb Carles II de Navarra i Enric de Castella,[1] va incomplir la Pau de Morvedre i va penetrar el 1364 pel sud del regne de València,[2] i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells, mantenint-se només Oriola, que pogué ser abastida pel Cerimoniós, va quedar en mans catalanes,[3] tot i que el sobirà català hagué de tornar a Tortosa en no poder mantenir les tropes. Pere el cruel va arribar fins i tot l'horta de València, assetjant la ciutat, que aconseguia ser escassament abastida[4] per les sis galeres d'Olf de Pròixida.[2] A finals d'abril va poder reunir 3.000 cavallers i 16.000 infants[5] a Castelló i el 27 d'abril va sortir de Borriana,[3]

Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós el 28 d'abril, protegits per la flota d'Olf de Pròixida, els castellans es van retirar a Morvedre. Es produeix entre els dos monarques un intercanvi de cartes de desafiament, però mai no va arribar a produir-se, ja que Pere el Cerimoniós exigia que Pere I de Castella acudís al camp d'El Grau, mentre el castellà li citava davant dels murs de Morvedre.[4]

La flota castellana va intentar atacar la catalana que estava estacionada a Cullera, però un temporal va evitar l'atac i va malmetre l'estol atacant.[3]

El setge

[modifica]

A finals de novembre de 1364, Pere el Cerimoniós va manar a l'alcaid del castell d'Oriola, Joan Martínez d'Eslava, que es trobava a València, que s'hi dirigís, mentre ell s'hi acostava amb la host per socórrer-la.[6] Pere I de Castella va prendre Oriola el 7 de juny de 1365[7]

Conseqüències

[modifica]

Pere I de Castella, després de la presa d'Oriola va dirigir-se a Morvedre, on va deixar 800 genets i nombrosos infants, i va marxar a Terol, però finalment Morvedre fou recuperada el 14 de setembre i la guarnició va passar al bàndol d'Enric de Castella, i poc més tard es recuperaria Segorb.[8] amb tot el regne de València en amunt.[7]

Referències

[modifica]
  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 344. 
  2. 2,0 2,1 Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Entre la paz y la guerra: la Corona catalono-aragonesa y Castilla en la Baja Edad Media (en castellà). CSIC, p.426. ISBN 8400083881. 
  4. 4,0 4,1 Boix, Vicente. Crónica de la provincia de Valencia (en castellà). Rubio, 1867, p.58. 
  5. Andrew Villalon, L. J.; Kagay, Donald J. The Hundred Years War: a wider focus. Brill, 2005, part 1, p.109. ISBN 9004139699. 
  6. Pere el Cerimoniós i la seva època. Editorial CSIC, 1989, p. 305. ISBN 8400070143. 
  7. 7,0 7,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 345. 
  8. Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, S.L., p.26. ISBN 8487398456.