Vés al contingut

Stromeyerita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralStromeyerita

Stromeyerita de la mina Magma, Districte de Pioneer, Comtat de Pinal, Arizona, Estats Units
Fórmula químicaCuAgS
EpònimFriedrich Stromeyer Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.40
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.25a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.4.6.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·líprismàtic, massiu, compacte
Estructura cristal·linaa = 4.06Å, b = 6.62Å, c = 7.94Å
Colorgris acer fosc, amb tonalitats febles de violeta
Maclescomunes en {101}
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica o mat (oxidada)
Color de la ratllagris acer fosca
Diafanitatopaca
Densitat6,2 a 6,3
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSmy Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La stromeyerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832, i rep el seu nom de Friedrich Stromeyer (1776-1835), professor de química de la Universitat de Göttingen (Alemanya), qui va realitzar la primera anàlisi química.

Característiques

[modifica]

La Stromeyerita és un sulfur de coure i argent. Químicament similar a la mckinstryïta. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls prismàtics, podent-se trobar també en hàbit massiu i compacte.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stromeyerita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma en filons hidrotermals rics en coure i plata, la majoria de les vegades per processos secundaris per alteració de minerals com la bornita, encara que també com a mineral primari. Sol trobar-se associada a altres minerals com: freibergita, bornita, calcopirita, galena o altres minerals sulfurs.

Referències

[modifica]
  1. «Stromeyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2015].