Vés al contingut

Taimíria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaTaimíria
Таймы́рский (Долга́но-Не́нецкий) автоно́мный о́круг (ru) Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 69° 24′ N, 86° 11′ E / 69.4°N,86.18°E / 69.4; 86.18
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
CapitalDudinka Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.122 (1860) Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície862.100 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució31 desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata
Següentdistricte dolgano-nenets de Taimíria Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Governor of Taymyr Autonomous Okrug (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataOleg Budargin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Mapa de l'antic districte autònom de Taimíria

Taimíria (rus: Таймы́рский (Долга́но-Нене́цкий) автоно́мный о́круг, Taimirski (Dolgano-Nenetski) avtonomni ókrug) fou fins al 2006 un districte autònom (subjecte federal) de la Federació Russa, situat a la península de Taimir. També s'anomenava districte autònom Dolgano-nenets pel nom de les poblacions indígenes dels dolgans i dels nenets. Actualment forma part del krai de Krasnoiarsk.[1]

Limitava al sud amb Sakhà, Evenkia i el krai de Krasnoiarsk, i a l'oest amb Iamàlia. Contenia l'enclavament de Norilsk, la ciutat més poblada de la zona, que formava part del krai de Krasnoiarsk. Incloïa tota la península de Taimir i els estuaris del Ienissei (golf del Ienissei) i del Khàtanga (badia de Khàtanga), a més de l'arxipèlag de la Terra del Nord.

Segons el cens 2021 té 30.154 habitants en una extensió de 844.890 km²[2]

El seu estatus com un dels districtes autònoms de Rússia feia que malgrat ser un subjecte federal per si sol, en alguns aspectes depengués del krai de Krasnoiarsk, que és un altre subjecte federal. El 17 d'abril de 2005 es va fer un referèndum on es va aprovar la dissolució del districte autònom de Taimíria i de la veïna Evenkia i la seva incorporació al krai de Krasnoiarsk. Aquesta incorporació es va fer efectiva oficialment l'1 de gener del 2007.[3]

Des de llavors, Taimíria està constituït com a districte del krai de Krasnoiarsk amb el nom de Districte Dolgano-nenets de Taimíria. La ciutat de Norilsk en continua essent un enclavament que no forma part del districte.

Població

[modifica]

Dels 39.786 residents (cens rus (2002)) 1.018 (2,6%) no especificaren pertànyer a cap ètnia. Un quart de la població s'identifica com a pertanyent als pobles indígenes siberians (dolgans, nenets, nganasans, evenkis, enets). El 58,6% són russos. Altres nacionalitats inclouen 2.423 ucraïnesos (6,1%), 587 alemanys del Volga (1,5%), 425 tàtars (1,1%), 294 belarussos (0,7%) i 239 àzeris (0,6%)

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Dolgans¹ 3.971 (13,8%) 3.934 (11,8%) 4.344 (11,4%) 4.338 (9,7%) 4.939 (8,9%) 5.517 (13,9%)
Nenets 2.523 (8,8%) 1.878 (5,6%) 2.247 (5,9%) 2.345 (5,2%) 2,446 (4,4%) 3,054 (7,7%)
Enets² 103 (0,2%) 197 (0,5%)
Nganasans3 682 (2%) 765 (2%) 746 (1,7%) 849 (1,5%) 766 (1,9%)
Evenkis 563 (2%) 412 (1,2%) 413 (1,1%) 338 (0,8%) 311 (0,6%) 305 (0,8%)
Russos 16.931 (59%) 21.799 (65,3%) 25.465 (66,9%) 30.640 (68,2%) 37.438 (67,1%) 23.348 (58,6%)
Altres 4.723 (16,5%) 4.677 (14%) 4.826 (12,7%) 6.546 (14,6%) 9.717 (17,4%) 6.629 (16,7%)
Notes:
  1. Als censos de 1939 i 1959 els dolgans eren comptats com a iacuts.
  2. Als censos de 1939, 1959, 1970 i 1979 els enets eren comptats com a nenets.
  3. En el cens de 1939 els nganasans foren comptats com a nenets.

Referències

[modifica]
  1. Gogolev, Petr «On the Autonomy and Territorial Interests of the Indigenous Peoples of the North, Siberia, and the Far East of Russia at the Present Stage» (en anglès). Northern Review, 39, 2015. ISSN: 1929-6657.
  2. «Tajmyrskij Dolgano-Neneckij Rajon (District, Russia)». citypopulation.de. [Consulta: 10 març 2024].
  3. Oversloot, Hans «The Merger of Federal Subjects of the Russian Federation During Putin's Presidency and After» (en anglès). Review of Central and East European Law, 34, 2, 01-01-2009, pàg. 119–135. DOI: 10.1163/157303509X406278. ISSN: 1573-0352.