Vés al contingut

Tique

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeTique

Modifica el valor a Wikidata
Tipusoceànide
deïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAgatodèmon Modifica el valor a Wikidata
MareTetis i Afrodita Modifica el valor a Wikidata
PareOcèan, Zeus i Hermes Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolTyche statue at Elis (en) Tradueix i Tyche statue at Antioch on the Orontes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentFortuna Modifica el valor a Wikidata
Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides.

Tique (grec antic: Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior. Era venerada com a deessa de la fortuna.[1]

Culte

[modifica]

El seu nom en grec significa «bona sort», motiu pel qual era invocada demanant prosperitat per una ciutat.[2] Amb la fusió de la cultura grega i romana se la va identificar amb la deessa romana Fortuna. El culte es va estendre durant el període hel·lenístic i era representada amb una corona de forma especial que representava les muralles de la ciutat.[3]

Descuidar el culte a Tique podia portar males conseqüències. L'historiador Polibi va escriure que quan no es podia trobar la causa a esdeveniments com ara una inundació de la ciutat o aldarulls i violència entre la ciutadania, calia atribuir-los a Tique.[4] Stylianos Spyridakis ha fet notar que el culte a Tique va sorgir dins d'un context en l'època hel·lenística en què regnava l'arbitrarietat i la violència: «En els turbulents anys dels epígons d'Alexandre, una consciència de la inestabilitat dels assumptes humans va portar al poble a creure en Tique, la dama cega de la fortuna, que governava la humanitat d'una forma inconstant i que donava explicació a les vicissituds de l'època.»[5]

Se'n van construir temples a Messènia[6] Caesarea Maritima, Antioquia de l'Orontes, Alexandria i Constantinoble. A Alexandria el temple de Tique, anomenat Tychaeon, fou descrit per Libani com un dels més magnífics de tot el món hel·lenístic.[7]La ciutat d'Atenes també va tenir un temple de Tique, la construcció del qual va ser gràcies a una dama romana anomenada Ànnia Regil·la, qui a més en va ser la sacerdotessa.[8] A Mitilene, el rei Pittakos va fer construir al seu temple una escala, representant que la intervenció d'aquesta deessa podia fer que la fortuna de les persones pugés o baixés.[9]

Literatura

[modifica]

En la literatura se li atribuïren diverses genealogies, com a filla d'Hermes i Afrodita, o considerada com una de les oceànides, les filles d'Oceà i de Tetis,[10] o de Zeus.[11] Se la relacionava amb Nèmesi i amb Agathos Daimon («l'esperit de la bona fortuna») amb el que es va casar.[12] Era amiga i companya de Demèter.[13]

En el seu culte a Ítanos (Creta) va rebre el nom de Tyche Protogeneia i estava relacionada amb la llegenda de Protogènia («la nascuda en primer lloc»), una de les filles d'Erecteu rei d'Atenes, el sacrifici de la qual va salvar la ciutat.[14]

En l'obra d'Esquil Agamèmnon uns vaixells són salvats d'una tempesta gràcies a la intervenció de Tique.[15] Els impredictibles girs de la fortuna fan que aparegui esmentada en llegendes amoroses, per exemple en la novel·la d'Aquil·les Tatius titulada Leucip i Clitofon o en la de Longus Dafnis i Cloe. També surt en diverses faules d'Esop: fent que un camperol trobi un tresor mentre llaurava,[16] salvant la vida d'un cansat caminant[17] o mostrant el difícil camí de la llibertat a la humanitat.[18] Alguns autors la van relacionar amb les moires.[19]

Plató proposava en la seva obra Les Lleis, fer un repartiment en relació a les possessions de cadascú: donar més al qui menys té i menys als qui ja tenen molt; i perquè fos un repartiment just calia invocar a Zeus, Tique i Agata en el moment de fer-ho.[20]

El culte a Tique va experimentar un ressorgiment en els últims dies del paganisme, durant l'època en què alguns emperadors van provar de retornar als cultes pagans a finals del segle iv (Julià i Teodosi), quan ja s'havien tancat els temples. L'eficàcia d'aquesta iniciativa capriciosa va aconseguir fins i tot respectabilitat en els cercles filosòfics durant aquella generació, encara que entre els poetes, ja decantats pel cristianisme, la comparaven amb una prostituta voluble.[21]

Iconografia

[modifica]
Tique en el revers d'una moneda de Gordià III, 238-244.

Generalment està representada en forma femenina coronada, tot i que també se la va representar sense o, com a Esmirna, amb l'esfera celeste sobre el seu cap simbolitzant l'abast de la seva acció.[22] La imatge de Tique està present en moltes monedes dels tres segles anteriors a l'era cristiana, sobretot en ciutats de la costa de la mar Egea. Les llegendes mitològiques, com era tradició en la cultura grega, es poden observar en la decoració d'àmfores i altres objectes de ceràmica. Se n'ha trobat una del segle v aC on està representada amb Nèmesi.[23]

En l'art medieval, se la va representar amb els mateixos símbols de la deessa romana Fortuna: una cornucòpia, un timó de vaixell o una roda simbolitzant les voltes del destí.

La ciutat de Bizanci fou refundada com a Nova Roma sota els auspicis del cristianisme i Tique, que apareixien a les monedes de la nova urbs.[24]

Astronomia

[modifica]

Alguns pobles identificaven la constel·lació de la Verge amb Tique, mentre que per altres aquesta constel·lació era la representació celeste de Demèter o de Dike.[25]

Referències

[modifica]
  1. Parramon i Blasco, 1997, p. 210.
  2. Píndar Oda Olímpica, 12
  3. Smith, 1874, p. 1194.
  4. Polibi, 1979, p. 29.
  5. Spyridakis, 1969, p. 42.
  6. Pausànias Descripció de Grècia IV, 30
  7. Spyridakis, 1969, p. 45.
  8. Filòstrat "Vida dels sofistes", p.550
  9. Claudi Elià Varia Historia, II, 29
  10. Hesíode Teogonia, 346
  11. Píndar Odes Nemees 12.1
  12. Harrison, 1908, p. 355, 543.
  13. Himnes Homèrics, 2
  14. Spyridakis, 1969, p. 42-48.
  15. Esquil Agamèmnon 661
  16. Isop. Faula 84
  17. Isop. Faula 261
  18. Isop. Faula 535
  19. Pausànias. Descripció de Grècia, VII. 26. § 3; Píndar fragment 75
  20. Plató Les Lleis, 757
  21. Bowra, 1960, p. 118-128.
  22. Pausànias. Descripció de Grècia 4-6
  23. Documentada en la col·lecció Vegeu imatge
  24. Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 13.
  25. Dorling Kindersley, "Eyewitness Encyclopedia of Space", editorial: DK Publishing, 1996

Bibliografia

[modifica]
  • Ruiz-Domènec, J. E.; Hernández de la Fuente, D.; García, J. C. «Byzantium: De erfenis van het Romeinse Rijk» (en neerlandès). National Geographic, 2022.
  • Bowra, C. M «"Palladas on Tyche"». The Classical Quarterly New Series, nº10(1), 1960.:118-128).
  • Harrison, Jane Ellen. "Prolegomena to the Study of Greek Religion", 1908. 
  • Parramon i Blasco, Jordi. "Diccionari de la mitologia grega i romana". Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur. Diccionaris, nº 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1. 
  • Polibi. "The Rise Of The Roman Empire". Penguin, 1979. 
  • Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, 1874. 
  • Spyridakis, Stylianos «"The Itanian cult of Tyche Protogeneia"». Historia, nº 18 (1), 1969.