Vés al contingut

Triòxid de calci i titani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicTriòxid de calci i titani
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular135,895281 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCaO₃Ti Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-][Ti](=O)[O-].[Ca+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D i Model 3D Modifica el valor a Wikidata

El triòxid de calci i titani, conegut antigament com a titanat de calci,[a] és un compost inorgànic de la classe dels òxids, constituït per cations calci(2+), titani(4+) i anions òxid O2–, amb la fórmula química CaTiO3. La seva forma mineral rep el nom de perovskita, en honor del mineralogista rus Lev Perovski (1792–1856). La perovskita fou descoberta als Monts Urals de Rússia pel mineralòleg alemany Gustav Rose (1798-1873) el 1839. És un sòlid incolor diamagnètic, el qual se sol trobar amb color a causa de les impureses d'aquest.

Perovskita.

Propietats

[modifica]

El triòxid de calci i titani és un òxid doble, això és, que conté dos cations o dos anions diferents (en aquest cas dos cations diferents, Ca2+ i Ti4+),[1] sòlid a temperatura ambient, amb un punt de fusió de 1 980 °C i densitat 3,98 g/cm³.

Estructura del triòxid de calci i titani. En blanc els cations òxid O2–, en negre els cations Ti4+ i en gris els cations Ca2+.

El triòxid de calci i titani se sol trobar en forma de cristalls ortoròmbics, més concretament en estructura perovskita.[2] En aquesta estructura, el catió voluminós del grup 2 de la taula periòdica o dels alcalinoterris, com el Ca2+, o un metall de transició amb càrrega 2+, i els anions òxid O2– formen una estructura cúbica centrada a les cares. En els intersticis octaèdrics dels oxígens s'hi situa el catió petit, un catió d'un metall de transició amb càrrega +4, com el Ti4+. Així el Ti4+ presenta coordinació octaèdrica (està envoltat per sis anions O2–) i els cations Ca2+ està coordinat a dotze anions O2–. Estructura cristal·lina del CaTiO3 és ortoròmbica, grup espacial Pbmn. El tipus d'estructura de perovskita normalment es refereix a l'estructura cúbica (grup espacial Pm3m) que es troba, per exemple en el triòxid d'estronci i titani SrTiO3. A causa de la mida més petita dels cations Ca2+, l'estructura cristal·lina del prototip perovskita està lleugerament distorsionada i, per tant, la simetria cúbica es redueix a ortoròmbica.[3]

Síntesi

[modifica]

El titanat de calci es pot preparar a temperatures majors de 1 300 °C. La porositat d'aquest compost es pot reduir a mesura que augmenta la temperatura quan se sintetitza el compost, cosa que fa que la porositat d'aquest arribi al 5% quan es troba a una temperatura de 1600 °C.

S'empra un procés de sol-gel per a obtenir una substància més pura i per tal de reduir la temperatura de la reacció. Aquest compost sintetitzat és més comprimible per la pols que amolla en el procés de sol-gel, cosa que ajuda a fer que s'aproximin més a la seva densitat calculada (~4,04 g/ml).[4][5]

Aplicacions

[modifica]

El triòxid de calci i titani té un valor relativament baix, excepte si es tracta en la seva forma de mineral (perovskita), en la qual té bastant importància a causa de la seva conductivitat elèctrica, i es fa servir avui en dia en plaques solars, ja que resulta fàcil d'obtenir. També s'utilitza per obtenir el metall de titani o aliatges entre ferro i titani,[6] ja que resulten molt útils en àrees d'enginyeria i de la tecnologia.

Notes

[modifica]
  1. 'Titanat de calci' és un nom no sistemàtic encara molt emprat en l'actualitat, però la IUPAC considera que s'ha d'abandonar perquè dona a entendre que existeix un anió titanat TiO32- i que és una sal, la qual cosa és incorrecte perquè no té aquest anió i és un òxid.

Referències

[modifica]
  1. «titanat de calci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Buttner, R. H.; Maslen, E. N. «Electron difference density and structural parameters in CaTiO3» (en anglès). Acta Crystallographica Section B Structural Science, 48, 5, 01-10-1992, pàg. 644–649. DOI: 10.1107/s0108768192004592. ISSN: 0108-7681.
  3. Gutiérrez Ríos, E. Química inorgánica. 2a. Barcelona: Reverté, 1978. ISBN 9788429172157. 
  4. Pfaff, Gerhard «Synthesis of calcium titanate powders by the sol-gel process». Chemistry of Materials, 6, 1, 01-01-1994, pàg. 58–62. DOI: 10.1021/cm00037a013. ISSN: 0897-4756.
  5. Dunn, Bruce; Zink, Jeffrey I. «Sol-gel chemistry and materials». Accounts of Chemical Research, 40, 9, 01-09-2007, pàg. 729. DOI: 10.1021/ar700178b. ISSN: 0001-4842. PMID: 17874844.
  6. Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. DOI 10.1002/14356007. ISBN 9783527306732.