Vés al contingut

Trona (mineral)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTrona

Cristalls de trona del llac Owens, Comtat d'Inyo, Califòrnia, Estats Units
Fórmula químicaNa₃H(CO₃)₂·2H₂O
Epònimnatró Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.5.CB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/C.02 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícolumnar, fibrós i massiu
Colorgris, groguenc, blanc
Exfoliació{100} perfecta, {111} i {001} diferent
Fracturafràgil, subconcoidal
Duresa2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,11 a 2,17
Densitat2,17
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.412 nβ = 1.492 nγ = 1.540
Birefringènciaδ = 0,128
Fluorescènciapot ser fluorescent sota llum ultraviolada d'ona curta
Solubilitatsoluble en aigua
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La trona és un mineral de la classe dels carbonats. La paraula amb què es designa aquest mineral és un terme suec, que deriva de l'àrab tron, i que significa sal nativa.

Característiques

[modifica]

La trona és un carbonat amb un 41,14% de Na₂O, un 38,94% de CO₂ i un 19,92% d'H₂O. És un complex de carbonat i hidrogencarbonat hidratat en sodi. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls columnar, podent-se trobar també de manera fibrosa i massiva. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs, trobant-se en aquesta escala entre el guix i la calcita. S'empra com a font natural del carbonat de sodi, d'àmplia aplicació en la indústria. Calcinant la trona en forns s'obté la cendra de sosa, emprada en la producció de sabó, vidre i paper.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trona pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba dipositat com evaporita en llacs salins i jaciments fluvials, mai en evaporites marines. També apareix com eflorescències en sòls de regions àrides. Rarament s'ha trobat en fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: natró, termonatrita, halita, glauberita, thenardita, mirabilita, guix, shortita, northupita, bradleyita o pirssonita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, a Bescanó (Gironès).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Trona» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  2. «Trona from Crosa de Sant Dalmai volcano, Bescanó, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 6 febrer 2024].