Ul·le
![](http://178.128.105.246/cars-http-upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Manuscript_Ullr.jpg/220px-Manuscript_Ullr.jpg)
En la mitologia nòrdica, Ul·le[1] (en norrè conegut com a Ullr o Uller) és fill de Sif i fill adoptiu Tor. Tot i que les fonts que ens parlin d'aquest déu són escasses, és probable que es tractés d'un déu de gran importància en temps prehistòrics i fins i tot un dels principals déus del panteó protogermànic esmentats a la inscripció de Torsberg del segle iii.
A l'Edda prosada[modifica]
A la Gylfaginning de l'Snorri Sturluson, una de les parts més importants de l'Edda en prosa, es fa una descripció breu de l'Ul·le.
|
|
Als Skáldskaparmál, cap. 21, la segona part de l'Edda de l'Snorri, aquest esmenta una altra vegada l'Ul·le en la presentaci�� de les kenningaramb que hom el pot designar. L'Snorri ens diu que l'Ul·le pot ésser anomenat "déu de l'esquí", "déu de l'arc", "déu de la caça" i "déu de l'escut". En canvi, un escut també pot ésser anomenat "nau de l'Ul·le". No obstant això, l'Snorri, tot i presentar-nos aquestes kenningar, no ens narra cap mite protagonitzat per l'Ul·le ni cap mite que ens expliqui les kenningar.
A la poesia escàldica[modifica]
La nota de Snorri que diu que un escut pot ésser anomenada "nau d'Ul·le" és ben present en la poesia escàldica en kennings com askr Ullar, far Ullar i kjóll Ullar, els quales es refereixen a escuts i parlen sobre la nau d'Ul·le. Tot i que els orígens d'aquests kennings ens és desconegut, és possible que estiguin connectats amb la identita d'Ul·le com a déu de l'esquí. És probable que els primers esquís o trineus tinguessin una similitud important amb els escuts.
El nom d'Ul·le és també comú en molts kennings guerrers, on se sol dir acompanyat del nom d'altres déus.
- Ullr brands – Ul·le d'espasa – guerrer
- rand-Ullr – escut-Ul·le – guerrer
- Ullr almsíma – Ul·le de la corda d'arc – guerrer [2] Arxivat 2007-11-13 a Wayback Machine.
Tres poemes escàldics (concretament el Þórsdrápa, Haustlöng i un fragment de Eysteinn Valdason, es refereixen a Tor com a pare adoptiu d'Ul·le, amb la qual cosa es confirma la informació proporcionada per Snorri.
A l'Edda poètica[modifica]
Ul·le és esmentat a la cançó Grímnismál, on ens descriuen les llars dels déus.
|
|
El nom Ýdalir significa "vall de teix". El teix era un material important per a la construcció d'arcs i, en nòrdic antic, la paraula ýr (teix) sovint s'emprava metafòricament per referir-se als arcs. Per tant, sembla que el nom d'Ýdalir està connectat amb la idea d'Ul·le com a déu de l'arc.
També es fa esment d'Ul·le en una altra estrofa de la cançó Grímnismál.
|
|
Aquesta estrofa és bastant obscura i, segons els experts, sembla que fa referència a una antiga cerimònia religiosa en la qual Ul·le ocupava un lloc destacat.
L'última referència que es fa d'Ul·le a l'Edda poètica es troba al poema Atlakviða.
|
|
Sembla que en aquesta estrofa ens trobem, de bell nou, amb un Ul·le associat amb alguna mena de cerimònia i jurant per mitjà de o a causa d'un anell. Ambdues cançons, Atlakviða i Grímnismál, són considerades com dues de les cançons èddiques més antigues, la qual cosa reforça la hipòtesi segons la qual la importància d'Ul·le dins el panteó germànic havia decaigut.
Referències i bibliografia[modifica]
- Eysteinn Björnsson (ed.) (2005). Snorra-Edda: Formáli & Gylfaginning : Textar fjögurra meginhandrita Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine..
- Eysteinn Björnsson (2001). Lexicon of Kennings: Domain of Battle. Arxivat 2009-03-28 a Wayback Machine.
- Eysteinn Björnsson. Eysteinn Valdason: From a Tor poem. Arxivat 2007-03-08 a Wayback Machine.
- Finnur Jónsson. Lexicon Poeticum, "Ullr". 1931. S. L. Møllers Bogtrykkeri, København. Entrada disponible en línia a [3] Arxivat 2006-07-20 a Wayback Machine..
- Jón Helgason (Ed.). (1955). Eddadigte (3 vols.). Copenhagen: Munksgaard.
- Rydberg, Viktor (1889). Teutonic Mythology, trad. Rasmus B. Anderson. Londres: Swan Sonnenschein & Co. Reimprès el 2001, Elibron Classics. ISBN 1402193912. Reimprès el 2004, Kessinger Publishing Company. ISBN 0766188914.
- Snorri Sturluson; traduït per Jean I. Young (1964). The Prose Edda : Tales from Norse mythology. Berkeley: Premsa de la Universitat de Califòrnia. ISBN 0520012313.
- Torpe, Benjamin. (Trans.). (1866). Edda Sæmundar Hinns Froða: The Edda Of Sæmund The Learned. (2 vols.) Londres: Trübner & Co. 1866. (versió HTML disponible a Northvegr: Lore: Edda poética - Trad. de Torpe. Arxivat 2005-03-10 a Wayback Machine.)
- ↑ «Mitologia norrena i celta | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 juny 2024].