Vés al contingut

Vaselina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la substància química. Si cerqueu la jugada de futbol, vegeu «Vaselina (futbol)».
Vaselina.

La vaselina és una barreja homogènia d'hidrocarburs saturats de cadena llarga. Generalment, cadenes de més de 25 àtoms de carboni, que s'obtenen a partir de la refinació d'una fracció pesada del petroli. La composició d'aquesta barreja pot variar depenent de la classe de petroli i del procediment de refinació. El terme prové de l'alemany Wasser (=aigua) i del grec έλαιον (=oli).[1] La vaselina és hidròfoba, és a dir, pràcticament no es dissol en aigua, i és menys densa que aquesta (0,9 g/cm³). Com que és una barreja homogènia presenta un punt de fusió no definit, observant-se un reblaniment amb temperatures properes als 36 °C i finalitzant el pas a l'estat líquid al voltant dels 60 °C. El punt d'ebullició està al voltant dels 350 °C.

El grau més refinat (vaselina blanca) s'usa en la indústria farmacèutica i cosmètica, com a lubricant o com a base per a la preparació de cremes,[2] respectivament, i presenta un aspecte cerós de color blanquinós transparent. El grau menys refinat (petrolat groc, ambre o marró) s'usa normalment en la indústria i pot contenir impureses com composts aromàtics policíclics de caràcter cancerigen. Per això, la Unió Europea legisla l'ús de les fraccions menys refinades per al seu ús exclusiu en la indústria i especificant-la com a no apta per a l'ús humà.

Referències

[modifica]
  1. "Etymology of Vaselina". The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. Consulta: 26 d'agost de 2008.
  2. CatalunyaDiari.cat. «Per a què serveix la vaselina? Principals usos i beneficis». [Consulta: 14 gener 2019].