Vés al contingut

-ant

De Viccionari
Potser volíeu: ant, ant., Ant., Ant

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈan/
balear /ˈant/, /ˈan/
Occidental:  nord-occidental /ˈan/
valencià /ˈant/, /ˈan/
  • Etimologia: Forma sufixada del grec antic ᾰ̓́νθος ‎(ánthos, «flor») [1].
  • Etimologia: Del llatí -ante(m), acusatiu de -āns, desinència del participi present de la primera conjugació (cantōcatantem) [2,3].

Sufix

[modifica]

-ant m. ‎(nominal)

  1. Indica flor.
    Exemple: peri-periant.

Derivats

[modifica]

Desinència

[modifica]

-ant ‎(verbal)

  1. Forma conjugada del gerundi dels verbs regulars de la primera conjugació en -ar.
    Exemples: cantarcantant, trencartrencant.

Relacionats

[modifica]

Sufix

[modifica]

-ant m. ‎(nominal, femení -anta)

  1. Amb un verb, indica la persona que fa l'acció.

Notes

[modifica]
  • Sovint és la substantivació del gerundi.

Vegeu també

[modifica]