Carina

• Etimologia: Nomenclatura de la Unió Astronòmica Internacional, del llatí carina ‎(«quilla») anomenada el 1763 per l’astrònom francès Nicolas-Louis de Lacaille.

Carina

1. (constel·lacions) la Quilla

• Car (abreviatura)
• Carinae (genitiu)

Constel·lacions - nomenclatura llatinitzada

Boreals Zodiacals Australs Andromeda Antlia Apus Aquarius Aquila Ara Aries Auriga Bootes Caelum Camelopardalis Cancer Canes Venatici Canis Major Canis Minor Capricornus Carina Cassiopeia Centaurus Cepheus Cetus Chamaeleon Circinus Columba Coma Berenices Corona Australis Corona Borealis Corvus Crater Crux Cygnus Delphinus Dorado Draco Equuleus Eridanus Fornax Gemini Grus Hercules Horologium Hydra Hydrus Indus Lacerta Leo Leo Minor Lepus Libra Lupus Lynx Lyra Mensa Microscopium Monoceros Musca Norma Octans Ophiuchus Orion Pavo Pegasus Perseus Phoenix Pictor Pisces Piscis Austrinus Puppis Pyxis Reticulum Sagitta Sagittarius Scorpius Sculptor Scutum Serpens Serpens Sextans Taurus Telescopium Triangulum Triangulum Australe Tucana Ursa Major Ursa Minor Vela Virgo Volans Vulpecula

• Etimologia: D'una màrtir del segle IV, femení del llatí carinus, derivat de carus ‎(«estimat»).

Carina f.

1. Prenom femení

• Síl·labes: Ca·ri·na (3)
• Anagrames: acarin, canari, càrnia

• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 46. ISBN 978-84-96863-94-1.