acròstic
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /əˈkɾɔs.tik/, occidental /aˈkɾɔs.tik/
- Etimologia: Del grec antic ἀκροστιχίς (akrostikhís, literalment «extrem de línia»), segle XVII.
Adjectiu
[modifica]acròstic m. (femení acròstica, plural masculí acròstics, plural femení acròstiques)
- Dit de la composició que usa un recurs acròstic, tant com a joc lúdic com d’enigmística.
- Tanta temor, Teresa, tanta pena,
- entre excessives glòries i alegries!
- Repara, i mira, que agraviar podries
- esta esperança de ma llum serena.
- Sossega, esposa casta, i asserena
- aqueixa pena, que han bastat les mies...
- (Sonet set vegades acrostich, Rector de Vallfogona, amb sis acròstics verticals amb el nom de Teresa de Jesús més un final d’horitzontal)
Nom
[modifica]acròstic m. (plural acròstics)
- Composició poètica en què certes lletres, generalment la primera de cada vers, formen un mot o un missatge.
Traduccions
[modifica]Traduccions
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·cròs·tic (3)
- Anagrama: toràcics
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot