albarda

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈβar.də/, occidental /aɫˈbaɾ.ða/
• Rimes: -aɾda
• Etimologia: De l'àrab البردعة ‎(al-bárda'a), segle XIII.

albarda f. ‎(plural albardes)

1. Guarniment principal de les bèsties de càrrega.

• albardar

• Albarda sobre albarda: alguna cosa que està més carregada de l'ordinari; una conversació o escrit que repeteix alguna cosa sense necessitat.
• Albarda gallinera: mena d'albarda plana

albarda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de albardar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb albardar.

• Síl·labes: al·bar·da (3)
• Anagrames: albadar, baldara, baldarà

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \alˈβaɾ.ða\
• Rimes: -aɾda

albarda f. ‎(plural albardas)

1. albarda

• Síl·labes: al·bar·da (3)

• Pronúncia: /alˈβaɾða/

albarda f. ‎(plural albardas)

1. albarda