aluda

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫu.ðə/, occidental /aˈɫu.ða/
• Rimes: -uda
• Etimologia: Del llatí alūta, segle XIV.

aluda f. ‎(plural aludes)

1. Pell blanca de xai o cabrit, molt suau i prima, que l'aluder adobava amb alum de roca. De l'aluda se'n feien guants, bosses i cobertes de llibres.
2. Guant d'espart per a netejar cavalls.

• (pell blanca) albadiva (arcaisme), luda

• Síl·labes: a·lu·da (3)
• Anagrames: adula ^(revers), adulà, lauda

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 74.
• Diccionari d'Història de Catalunya, p. 35, ed. 62, Barcelona 1998, ISBN 84-297-3521-6