anagrama

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nəˈɣɾa.mə/^ⓘ, occidental /a.naˈɣɾa.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: Del grec antic *ἀναγραμμα ‎(*anagramma), de ἀνά ‎(aná, «enrere») i γραμματικός ‎(grammatikós, «gramàtic»), segle XVII.

anagrama m. ‎(plural anagrames)

1. Transposició de lletres d'una paraula o sentència resultant una altra paraula o sentència distinta.

   L'anagrama de Roma és amor.

• Síl·labes: a·na·gra·ma (4)
• Anagrama: amagaran

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.naˈɣɾa.ma\

Americà: alt /a.naˈɡɾa.ma/, baix \a.naˈɣɾa.ma\

• Rimes: -ama
• Etimologia: Del francès anagramme.

anagrama m. ‎(plural anagramas)

1. anagrama

• Síl·labes: a·na·gra·ma (4)
• Anagrames: amagaran, amagarán

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre anagrama

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.naˈɣɾa.mɔ/
• Etimologia: Del llatí anagramma.

anagrama m. ‎(plural anagramas o anagrames [aranès])

1. anagrama

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

anagrama

1. nominatiu i acusatiu definit singular de anagramă