antiquíssim

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ən.tiˈki.sim/, occidental /an.tiˈki.sim/
• Rimes: -isim
• Etimologia: De antic i el sufix -íssim o del llatí antīquissĭmum, segle XVII.

antiquíssim m. ‎(femení antiquíssima, plural masculí antiquíssims, plural femení antiquíssimes)

1. Forma superlativa de antic.

   «Entre els temes n'hi apareixen d'arcaics com l'entrellaçat. Es aquest un tema antiquíssim, que es troba en les més velles civilitzacions mesopotàmiques i elamites; l'usaren els heteus; en el segle VI abans de Jesucrist el coneixia ja l'art grec.» (Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday y Casals, L'arquitectura romana a Catalunya, pàg. 367, Institut d'Estudis Catalans, 1934)

• antiguíssim

• antiguet, antigot

• Síl·labes: an·ti·quís·sim (4)

• Obres de referència: DIEC, DCVB, ésAdir