bèstia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɛs.ti.ə/ⓘ, (gironí) /ˈbes.ti.ə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛs.ti.a/, valencià /ˈbes.ti.a/
Informal:	mallorquí, eivissenc /ˈbɛs.ti/

• Etimologia: Del llatí bēstia, segle XIII

bèstia f. ‎(plural bèsties)

1. Animal.
2. En sentit figurat referit a una persona de caràcter o conducta poc continguda.
3. En la Bíblia, en l'Apocalipsi, el dimoni.
4. Monstre, en el sentit d'ésser mitològic sanguinari.

   La Bèstia de Gavaldà és un animal llegendari al qual es van atribuir en el segle xviii desenes d'atacs mortals a la regió occitana de Gavaldà.

1. animal, bèl·lua, bístia, fera, criatura
2. brut, brutal, bàrbar, salvatge

• mala bèstia: persona dolenta o maligna.

1. bestial, bestialisme, bestialitat, bestialment, bestiam, bestiar, bestiari, bestiatge, bestiejar, bestiesa, bestiola, bestioler

• Síl·labes: bès·ti·a (3)
• Heterograma de 6 lletres (abeist)
• Anagrames: baties, batiés, esbati, esbatí, estiba

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: bèstia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbεs.ti.o̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

bèstia f. ‎(plural bèstias o bèsties [aranès])

1. bèstia