bessó

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈso/^ⓘ, occidental /beˈso/
• Rimes: -o
• Homòfon: bassó
• Etimologia: Del llatí bĭssōne ‎(«és doble») ^[1], o bé d'una arrel indoeuropea *bekione ‎(«parella») o *bikun ‎(«és doble»).^[2]

bessó m. ‎(femení bessona, plural masculí bessons, plural femení bessones)

1. Nat en el mateix part.

• bessoner

bessó m. ‎(plural bessons, femení bessona)

1. Cadascun dels dos o més germans nats en el mateix part.
2. Múscul de la part posterior de la cama.

• abessonar, bessonada

• Síl·labes: bes·só (2)
• Anagrames: besos, Besòs, esbós, obsés

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: bessó