Vés al contingut

cantor

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /kənˈto/
Occidental:  nord-occidental /kanˈto/, valencià /kanˈtoɾ/

cantor m. ‎(plural cantors, femení cantora)

  1. Persona que canta, especialment en un cor o com a solista.
  2. Director de música d'una església evangèlica, encarregat de compondre, interpretar i elegir la música per a la litúrgia i altres cerimònies, així com de l'ensenyança en l'escola.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /kanˈtoɾ/, meridional \kaŋˈtoɾ\
Americà: alt /k(a)nˈtoɾ/, baix \kaŋˈtoɾ\, austral /kanˈtoɾ/

cantor m. ‎(plural cantores, femení cantora)

  1. cantor

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: can·tor (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acnort)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkan.tɔr/
  • Etimologia: De canō i el sufix -tor.

cantor m. ‎(genitiu cantōris)

  1. cantant (compositor de càntics i salms)

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cantor cantōrēs
Vocatiu cantor cantōrēs
Acusatiu cantōrem cantōrēs
Genitiu cantōris cantōrum
Datiu cantōrī cantōribus
Ablatiu cantōre cantōribus