Vés al contingut

carinyo

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /kəˈɾi.ɲu/
balear /kəˈɾi.ɲo/, /kəˈɾi.ɲu/
Occidental:  /kaˈɾi.ɲo/
  • Etimologia: Del castellà cariño, i aquest possiblement de l'aragonès cariño, del llatí careō ‎(«mancar»), segle XVII.

carinyo m. ‎(plural carinyos)

  1. (col·loquial, castellanisme) afecte
    «Este favor –podem piament discurrir- volgué Déu que vera el fadrí per a que ho publicara y es coneguera lo que sa Magestat estimava y regalava ab tot carinyo al seu siervo.» (Leopold Ignasi Planells, Resumen y relació de la vida y prodigis de Pere Esteve (pàg. 147), 1677.)

Interjecció

[modifica]

carinyo

  1. (col·loquial, castellanisme) estimat, rei

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ca·ri·nyo (3)
  • Heterograma de 7 lletres (acinory)

Vegeu també

[modifica]