claror

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kɫəˈɾo/
Occidental:	nord-occidental /kɫaˈɾo/
	valencià /kɫaˈɾoɾ/, /kɫaˈɾo/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De clar i el sufix -or, segle XV.

claror f. ‎(plural clarors)

1. Grau de llum que permet veure.

   Sortim fora, necessito més claror per llegir la carta.

• contraclaror

• Síl·labes: cla·ror (2)
• Anagrames: clorar, colrar, corral

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB